GFAJ-1: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 2:
'''GFAJ-1''' és un [[eubacteri|bacteri]] [[extremòfil]] que, segons un article científic publicat el 2010, seria capaç d'utilitzar [[arsènic]] (un [[element químic]] [[verí|verinós]] per a la immensa majoria d'éssers vius) en condicions de penúria de [[fòsfor]].<ref name='arsenic extremophile'> {{ref-notícia|nom= Jason Palmer |títol= Arsenic-loving bacteria may help in hunt for alien life |data=02-12-2010 | url = http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-11886943 |obra= BBC News |consulta= 02-12-2010}}</ref> Aquest descobriment semblava donar suport a la idea ja establerta que la [[vida extraterrestre|vida en altres planetes]] podria tenir una composició química radicalment diferent i podria contribuir a la cerca de vida extraterrestre.<ref name='arsenic extremophile'/><ref name=Space> {{ref-notícia|nom= Henry Bortman |títol= Arsenic-Eating Bacteria Opens New Possibilities for Alien Life |data=02-12-2010 |editorial= Space.com | url = http://www.space.com/scienceastronomy/arsenic-bacteria-alien-life-101202.html |obra= Space.com |consulta= 02-12-2010}}</ref><ref name='science a bacterium'> {{ref-notícia|nom= Wolfe-Simon | name = Felisa |títol= A Bacterium That Can Grow by Using Arsenic Instead of Phosphorus |data=02-12-2010 | url = http://www.sciencemag.org/content/early/2010/12/01/science.1197258 |obra= Science Magazine |consulta= 03-12-2010}}</ref> Tanmateix, l'estudi fou criticat per amplis sectors de la comunitat científica i desmentit per treballs de recerca posterior, que determinaren que GFAJ-1 tan sols era resistent a l'arsènic.
 
== Descobriment ==
L'organisme GFAJ-1 fou cultivat i descobert per [[Felisa Wolfe-Simon]], una investigadora d'[[astrobiologia]] de la [[NASA]] treballant pel [[Servei Geològic dels Estats Units]] a Menlo Park ([[Califòrnia]]). L'organisme fou aïllat i cultivat des del 2009 a partir de sediments recuperats per ella i els seus col·laboradors a la vora del [[Llac Mono]] (Califòrnia).<ref name=Space/> El Llac Mono és [[hipersalinitat|hipersalí]] i molt [[alcalí]]. També té una de les concentracions naturals d'arsènic més elevades del món. El descobriment fou fet públic el 2 de desembre del 2010.<ref name='science what poisson'> {{ref-notícia|nom= Pennisi | name = Elizabeth |títol= What Poison? Bacterium Uses Arsenic to Build DNA and Other Molecules (abstract) |data=02-12-2010 | url = http://www.sciencemag.org/content/330/6009/1302.summary?sa_campaign=Email/toc/3-December-2010/10.1126/science.330.6009.1302 |obra= Science Magazine |consulta= 03-12-2010}}</ref>