Gerard de Lunèl: diferència entre les revisions

'''Gerard de Lunèl''' o '''de Ròcafòrt''' ([[Lunèl]], [[Erau]], Llenguadoc-Rosselló, 1270-1274 - Montesanto, actual [[Potenza Picena]], [[Macerata]], Itàlia, 1295-1299) fou un noble provença, retirat com a eremita. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

 

Gerard era fill de Gerard d'Ami, senyor de [[Castelnau]] i de la casa dels Sabran, il·lustre família del [[Llenguadoc]], i de Teresa, filla de Raimon de Gaucelin. Va néixer entre el 1270 i el 1274, i era germà d'Efrem. En morir el seu avi Raimon de Guacelin, Gerard, conegut com a '''Geri''', rebé en herència la meitat de la baronia de [[Lunèl]], amb quinze viles que en depenien. En morir el seu oncle Guacelin en [[1294]], rebé una nova herència, administrada durant la seva minoria d'edat pel seu pare Gerard.

 

En arribar, però, a [[Tolentino]], Gerard fou atacat per un mal, que anà empitjorant i féu que morís quan era prop de Monte Santo, actual [[Potenza Picena]]. Tenia 25 anys, i morí entre 1295 i 1299.

 

Fou sebollit al mateix Monte Santo, on s'aixecà una capella i se li venerà com a sant. En les actes del consell del comú del gener de 1371 ja consta que se celebrava la festa de San Girio el 25 de maig.