Germans Álvarez Quintero: diferència entre les revisions

Les restes de tots dos es troben en el [[cementiri de San Justo]] de [[Madrid]].

 

[[Fitxer:Serafín Alvarez Quintero.jpg|120px|miniatura|Retrat de Serafín Álvarez Quintero en la [[Glorieta Hermanos Álvarez Quintero (Sevilla)|Glorieta Hermanos Álvarez Quintero]], del [[Parc de María Luisa (Sevilla)|Parc de María Luisa]] de Sevilla.]]

Encara que no van escriure únicament comèdie (''Fortunato'', ''Nena Teruel'', ''Mundo mundillo''..., ''[[Los leales (obra de teatre)|Los leales]]'', ''Dios dirá'', ''[[La calumniada]]'', ''Don Juan, buena persona'', ''Tambor y cascabel'', ''La boda de Quinita Flores'', ''Pasionera'', ''Concha la Limpia'', ''Los mosquitos'', ''Las de Abel'', ''[[Diana la cazadora]]'', ''[[Sábado sin sol]]'', ''[[La flor de la vida]]'', ''[[Así se escribe la Historia]]'', ''[[Amores y amoríos]]'', ''[[El centenario]]'', ''[[Doña Clarines]]'', ''[[Febrerillo, el loco]]'', ''La casa de García'', ''La rima eterna'', ''Cabrita que tira al monte'', ''Los duendes de Sevilla'', ''[[Ventolera]]'', 1944, etc.), [[sainete]]s (''Mañana de sol'', 1905), llibrets de [[sarsuela]] (''La reina mora'', 1903) i peces còmiques, sinó també drames (''Malvaloca'', 1912; ''Cancionera'', 1924), va ser en aquests gèneres en els quals fonamentalment se'ls recorda a causa del seu gran talent còmic. En total van escriure prop de dos-cents títols, alguns d'ells premiats, com per exemple ''[[Los Galeotes]]'', que va rebre el premi de la Reial Acadèmia a la millor comèdia de l'any. La seva última obra conjunta és ''La Giralda'', sarsuela de [[José Padilla Sánchez|José Padilla]].