Gioachino Rossini: diferència entre les revisions

D'altra banda la seva òpera ''semiseria'', ''[[Torvaldo e Dorliska]]'', es va rebre amb fredor al [[Teatro Valle]], de [[Roma]] (26 de desembre),<ref name=ROF /> però va impulsar al duc [[Francesco Sforza Cesarini]] a comprometre a Rossini perquè compongués una òpera còmica. Cesarini era l'empresari del [[Teatro Argentina]] de Roma, i l'obra havia d'estrenar-se la següent temporada de Carnaval.<ref name=Planeta />

 

[[Fitxer:Pannini, Giovanni Paolo - Musical Fête - 1747.png|miniatura|El [[Teatro Argentina]], on es va estrenar ''[[El barber de Sevilla]]'']]

El contracte amb Nàpols li atorgava uns mesos de llibertat, durant els quals Rossini s'habituà durant uns anys a desplaçar-se a Roma i estrenar-hi altres òperes seves. Fou en una d'aquestes escapades que buscant un argument que pogués ser musicat amb molta pressa, sense entrebancs de censura i per tancar la temporada del Teatro di Torre Argentina, va decidir convertir en una nova òpera el [[llibret]] de ''[[Il barbiere di Siviglia]]'', comèdia francesa del gran i revolucionari [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Pierre de Baumarchais]] que [[Giovanni Paisiello]] ja havia utilitzat per a l'òpera i en la qual molts altres compositors també s'havien inspirat, com per exemple [[Mozart]] en ''[[Les noces de Figaro]]''.{{sfn|Alier|1992}}

''La Cenerentola'' representa un moment significatiu en la carrera de Rossini. Es tracta gairebé de l'última òpera còmica que va compondre. Realment és de tall sentimental, però en qualsevol cas tots els seus nous treballs van ser seriosos o semiseriosos. Lentament el gust del públic italià anava canviant sota la influència alemanya i austríaca. Entre 1814 i 1817 a Milà s'havien representat les principals òperes de Mozart.<ref name=Planeta />

 

Les quatre grans òperes de Rossini (''Elisabetta'', ''Otello'', ''Il baribiere'' i ''La Cenerentola'') encara no s'havien representat a [[Milà]]. L'expectació era enorme, però el clima enverinat per la premsa local no era favorable al músic. Van arribar a Milà cap a la fi de febrer. Rossini es va dedicar a la vida social i a la seva nova òpera '' [[La gazza ladra]]''. Quan va arribar, el llibret ja estava enllestit i va disposar aquesta vegada de més de tres mesos per la seva composició, tot i que no deixà el costum d'escriure l'obertura l'última nit. Aquesta tranquil·litat es va notar en què no va haver de recórrer a autoplagis i per la unitat més gran del treball.<ref name=Planeta />