Diferència entre revisions de la pàgina «Gordià III»

10 bytes afegits ,  fa 11 mesos
m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
'''Gordià III''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià Pius''' fou emperador des del maig del [[238]] per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II. Va morir sis anys després, l'[[11 de febrer]] del [[244]], possiblement mort en la guerra contra els perses o pels seus propis soldats, que no el consideraven apte per als enfrontaments armats i preferien al general [[Felip l'Àrab|Felip]], el qual el va succeir.
 
== Orígens ==
Va néixer el [[20 de gener]] del [[225]].
Durant molt de temps se'l suposà fillastre de [[Gordià I]] (fill de la seva dona) o fill de Gordià II. Actualment els historiadors estan d'acord que fou fill d'Antònia Gordiana, la filla de [[Gordià I]] i germana petita de [[Gordià II]]; el seu pare era un senador de nom desconegut.
 
== Ascens al tron ==
Quan a la mort de [[Gordià I]] i [[Gordià II]] (abril del 238) el senat va decidir continuar la lluita contra [[Maximí el Traci]], que estava a Germània, proclamà coemperadors a [[Dècim Celi Balbí|Balbí]] i [[Marc Clodi Pupiè Màxim|Pupiè]], però, per raons de legitimitat dinàstica i de pressió popular, aviat es van veure obligats a afegir un cèsar associat: el jove de 13 anys Gordià III. Tres emperadors tenien el títol d'emperador, encara que a la pràctica el govern a Roma l'exercia Balbí, mentre que Pupié va marxar amb un exèrcit a enfrontar-se a Maximí, el qual fou derrotat a [[Aquileia]].<ref>''[[Història Augusta]]''XVI.3-7</ref>
 
Tres mesos després, Balbí i Pupiè foren assassinats a mans de la [[Guàrdia Pretoriana]] (maig de l'any 238), i Gordià III fou proclamat únic august amb el suport de les tropes (entre el maig i l'agost del [[238]], dada que varia segons els textos).{{sfn|Canduci|2010|p=64-65}} Llavors va ser reconegut com a únic emperador<ref>[[Sext Aureli Víctor]] ''De Caesaribus'' XXVII.6</ref> i en el seu honor es van celebrar [[jocs romans|jocs]]: representacions de teatre i exhibicions gimnàstiques.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 16.1</ref><ref name="Eut">[[Eutropi (historiador)|Eutropi]],''Breviarium ab Urbe condita'', IX, 2</ref>
 
== Insurrecció a Àfrica ==
El [[239]] va dissoldre la ''Legio III Augusta'', responsables de la mort de Gordià II i indirectament de Gordià I. Per al càrrec de prefecte pretorià va nomenar a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per [[Sabinià (general)|Sabinià]], que fou reprimida.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 17.1</ref>
 
== Conflictes amb els francs i els gots ==
Fou cònsol per segona vegada el [[241]],<ref>Revista: ''L'Année épigraphique'' 1948, 122</ref>{{efn|La primera vegada que va ser nomenat cònsol va ser l'any 239, com a títol lligat al d'emperador.<ref>Revista: ''L'Année épigraphique'' 1973, 573</ref>}} any en què la confederació dels [[francs]] va atacar per la zona de [[Magúncia]], mentre que, simultàniament, es produïren atacs gots a [[Mèsia]] i [[Regió de Tràcia|Tràcia]], que van comportar la destrucció de [[Nikopolis|Nicòpolis]] i el setge (rebutjat) de [[Marcianòpolis]]. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de [[Misiteu]] (''Misitheus''), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.<ref name="Eut"/><ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 17.2</ref>
 
== Guerra amb Pèrsia ==
El [[242]] Gordià va anar en persona a la frontera persa, on els sassànides havien atacat [[Osroene]] (darrera possessió romana a Mesopotàmia), i va passar per [[Mèsia]] on va derrotar algunes tribus bàrbares de la frontera. Va arribar a [[Síria]] i va derrotar a [[Sapor I]] de [[Imperi Persa|Pèrsia]] en una sèrie d'enfrontaments, i de manera especial a la [[batalla de Resaena]],{{sfn|Crevier|1775|p=203}} obligant-lo a evacuar Mesopotàmia. Gordià va entrar a [[Carres]] i a [[Nisibe]]; també va ocupar una part d'[[Armènia]].<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 18.2</ref> Els sassànides van contraatacar avançant cap a l'[[Eufrates]] i van derrotar els romans a la [[batalla de Misikhe]].<ref>''Res Gestae Divi Saporis'', 3-4.</ref>
 
2.183.573

modificacions