Guerau III de Cabrera: diferència entre les revisions

'''Guerau III de Cabrera''' (? - ~[[1180]]), va ser un [[noble]] i [[trobador]] de la [[baixa edat mitjana]], [[vescomte d'Àger]], [[vescomte de Girona]] i [[vescomte de Cabrera]] (v [[1145]]-v [[1180]]). Tot i que s'identifica a tot el llinatge com a vescomtes de Cabrera, fou realment Guerau III el primer que n'ostentà el títol de vescomte, i no el de "Senyor de Cabrera" com els seus predecessors.<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago| capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic| títol= Els barons de Catalunya | volum= 3| editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona| any= 1991| col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X}}</ref> També va ser en aquest noble que el títol de vescomte de Girona desaparegué definitivament i quedà lligat al de vescomte de Cabrera.

 

Guerau era el fill primogènit de [[Ponç II de Cabrera]] i Sança (probablement una dama castellana). Si bé alguns autors el consideren germà d'aquest, i no fill.<ref name="barons"/>

 

Es va casar amb [[Berenguera de Queralt]], amb qui va tenir com a fills: [[Ponç III de Cabrera]], qui succeí al seu pare; i [[Arsenda de Cabrera]], muller d'[[Ermengol VI d'Urgell]].

 

El [[1145]], ja com a vescomte de Cabrera, fundà el [[Canònica de Santa Maria de Roca-rossa|monestir de Roca-rossa]].<ref name="barons"/> El [[1149]] prengué part en la conquesta de [[Lleida]], al costat de [[Ramon Berenguer IV]] i del comte d'Urgell [[Ermengol VI]]. Amb aquest darrer va tenir disputes sobre la potestat dels castells d'Os, Àger i Casserres.<ref name="barons"/>

 

Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en [[occità]] cap al [[1160]], ''Ensenhamen'' (occ. ''[[ensenhamen]],'' cat. "ensenyament"), nom genèric que es dóna a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del [[sirventès]]. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dóna sobre els [[joglar]]s i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de [[Catalunya]] com no ho fa cap altre document de l'època.<ref>Un comentari i edició anotada de l'ensenhamen es troba a [[Martí de Riquer]], ''Los cantares de gesta franceses'', Barcelona, Ariel, 2009, {{ISBN|9788424936150}}, p. 367-391</ref>