Guerra Anglo-Aro: diferència entre les revisions

La '''Guerra Anglo-Aro''' (1901-1902) fou un conflicte armat entre la [[Confederació Aro]] i l'[[Imperi Britànic]] a l'actual sud-est de [[Nigèria]], a [[Igboland]]. La guerra va començar quan les tensions entre els líders [[aros]] i els colonialistes britànics van pujar de to després d'anys de negociacions fallides.

 

La [[Confederació Aro]] era una confederació d'[[aros]] (sub-grup humà [[igbos|igbo]] que dominava políticament, econòmicament i a nivell religiós una gran part del sud-est de l'actual [[Nigèria]] i que era actiu en la captura d'[[esclaus]] per a l'exportació. A finals del [[segle XIX]], la penetració dels [[imperi britànic|britànics]] cap a l'interior d'[[Igboland]] va canviar la relació de forces de la zona i va provocar que augmentessin els conflictes entre aquests i els aros i els seus aliats.

 

Entre les raons que van argumentar els britànics per a començar la campanya al país aro foren la d'aturar el [[comerç d'esclaus]] després de la seva abolició a l'Imperi britànic; abolir la posició de força dels aros que, segons els britànics era injusta; i establir un mercat de treball que substituís al sistema esclavista present a la zona.<ref>Edward Harland Duckworth, ed., ''Nigeria magazine'', issues 140–147 (Cultural Division of the Federal Ministry of Information, Nigeria, 1982), p. 31</ref><ref>Adiele Eberechukwu Afigbo, ''The Abolition of the Slave Trade in Southeastern Nigeria, 1885–1950'' (University of Rochester Press, 2006), [http://books.google.cat/books?id=abn7CVvbvEgC&pg=PA44#v=onepage&q&f=false p. 44]</ref>

 

Els aros estaven en contra de la penetració britànica que feia perillar la seva posició dominant a la zona i també s'oposaven a la introducció del [[Cristianisme]], ja que anava en contra de la seva religió tradicional basada en l'oracle [[Ibini Ukpabi]]. A l'última dècada del segle XIX la [[Confederació Aro]] va atacar diverses comunitats sota la protecció dels britànics. El novembre del 1901, mentre els britànics preparaven l'ocupació d'[[Arochukwu]], els aros van llençar la seva ofensiva més important abans de l'expedició aro; van saquejar el poble d'Obegu, aliat dels britànics, a on hi van matar unes 400 persones. Aquest atac va accelerar l'ofensiva britànica.

 

Des del setembre del [[1899]] ja hi havia planificacions d'atac dels britànics però aquest es va posposar fins al novembre del [[1901]]. El dia 28 d'aquest mes, el Lt Col A. F. Montanaro va liderar a 87 oficials i 1550 soldats i 2100 portadors perquè ocupessin Arochukwu. Tot i que les forces aros van resistir durament, no van poder fer res contra la superioritat armamentística dels europeus. El 28 de desembre la seva capital va caure i els britànics van destruir el santuari d'Ibini Ukpabi. Durant la primavera del [[1902]] van continuar havent-hi batalles entre els aros i els britànics però els primers van patir la seva última derrota a la batalla de Bende. Poc després, l'Expedició Aro es va donar per finalitzada.

 

Els britànics van arrestar alguns líders aros com Okoro Toti i els van portar als tribunals. La Confederació Aro fou destruïa i l'Eze Kanu Okoro (rei d'Arochukwu)f ou arrestat. A pesar de la força dels aros va disminuir molt, alguns d'ells van continuar resistint contra els britànics a la regió; per exemple hi va haver resistència a [[Afikpo]] (1902-03) i [[Ezza]] (1905). La caiguda de la Confederació Aro va facilitar la penetració dels britànics a l'interior d'[[Igboland]], tot i que les resistències a la colonització no van cloure amb la seva fallida. Els anys següents els britànics van tenir altres conflictes armats a Igboland com el Conflicte de Nri (1905-1911), el [[Moviment de Resistència Ekumeku]] (1883-1914) i els [[Disturbis de les dones igbos]] (1929), entre d'altres.

 

 

== Referències ==