Guerra dels armanyaguesos: diferència entre les revisions

}}

{{Invasió d'Armanyac}}

[[Joan III d'Armagnac]] reclamava el tron de la [[Corona de Mallorca]] pels drets que deia tenir a través d'[[Elisabet de Mallorca]] a la mort de [[Lluís I de Provença]], i a través de la seva germana [[Mata d'Armanyac]], primera dona de [[Joan el Caçador]].<ref>Júlia Butinyà, ''[http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54362/63586 Un altre metge, si us plau (a propòsit de la mort del rei Joan a Foixà, a propòsit de noves fonts de "Lo Somni" i d'una reconsideració sobre la data]''</ref>

 

[[Joan el Caçador]] plantejà a les [[Corts de Montsó (1388)|Corts]], reunides a [[Montsó]] el [[1388]] l'amenaça de la possible invasió del [[comte d'Armanyac]], que volia obtenir una compensació econòmica que li permetés pagar les tropes que tenia desocupades en mig d'una treva de la [[guerra dels Cent Anys]]. La cort, desconfiada que el creditor del comte i del rei fos el mateix [[Luchino Scarampi]],<ref>{{ref-llibre| cognom= Diversos autors| nom= | títol = Història medieval de Catalunya | pàgines = p.142-143| edició =2a ed.| editorial = Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya | isbn = 84-9788-170-2| data = 2004 | ref =}}</ref> no concedí cap donatiu per pagar aquesta extorsió, demanà al rei que es desfés dels mals consellers, i finalment el comte d'Armanyac envaí l'[[Empordà]].

 

Les companyies mercenàries de [[Joan III d'Armanyac|Joan III d'Armagnac]] van atacar Catalunya el [[1389]] comandades per [[Bernard VII d'Armagnac|Bernard d'Armagnac]],<ref>{{es}} {{Ref-llibre | cognom=Zurita y Castro | nom= Jerónimo | enllaçautor= Jerónimo Zurita y Castro | capítol = Llibre X (44)| urlcapítol = http://www.dpz.es/ifc2/libros/ebook2473_4.pdf | títol = Anales de Aragón | pàgines = p.366-368| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 | edició = Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero| editorial = Institución Fernando el Católico | isbn = | data = 2003 | ref =}}</ref> ocupant el [[Rosselló]] i l'[[Empordà]] durant mig any,<ref name=HdR>{{fr}} {{ref-llibre| cognom=Henry | nom= Dominique Marie Joseph | enllaçautor= Dominique Marie Joseph Henry | capítol = Tom 1 | títol = Histoire de Roussillon comprenant l'histoire du royaume de Majorque | pàgines = p.421-424| url= http://books.google.cat/books/pdf/Histoire_de_Roussillon__comprenant_l_his.pdf?id=gXkBAAAAQAAJ&output=pdf&sig=s_G2DV9GQf22L0YTUSqVXNq5jX8 | editorial = Imprimerie Royale| isbn = | data = 1835 | ref =}}</ref> territori que havia estat defensat per [[Felip Dalmau I de Rocabertí]]<ref>{{GEC|0056131|Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada}}</ref> i [[Pere VIII d'Illa]], i [[Batalla de Besalú (1390)|atacant Besalú]], fins a ser derrotat a la [[Batalla de Navata]] per [[Bernat IV de Cabrera]] el 1390.

 

A finals de mes, [[Berenguer de Calms]] va reunir un exèrcit de 500 homes a [[Fraisse de las Corbièras|Fraisse]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vaquette d'Hermilly |nom=Nicolas-Gabriel |títol=Histoire du Royaume de Majorque |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false |llengua=francès |editorial= |data=1777 |pàgines=388 |isbn=}}</ref> S'encomanà a [[Arnau de Cervelló]] a recuperar [[Rivesaltes]] i posteriorment a Gilabert de Centelles,<ref>Rasiguères, ''[http://www.jtosti.com/villages2/rasigueres.htm Bref aperçu historique]''</ref> acompanyat de [[Ramon d'Abella]] i Arnau de Cervelló sortir a l'encontre dels armanyagueos i recuperar el [[castell de Rasigueres]],<ref>grec.net, ''Rasigueres''</ref> on [[Batalla de Rasigueres|foren derrotats]] per Bernard d'Armagnac,<ref name=HdR/>

 

[[Joan III d'Armanyac|Joan III d'Armagnac]], veient que no podria aconseguir la corona, va marxar el [[1391]] a [[Milà]] per ajudar als [[gibel·lins]] contra [[Joan Galeàs Visconti]], participant en la [[Batalla d'Alessandria]] on va ser ferit i va morir, sent succeït per [[Bernard VII d'Armagnac]].