Guerra russo-sueca (1741–1743): diferència entre les revisions

La flota de mar obert sueca a Hango seguia bloquejant el pas de la poderosa flota costanera de galeres del Mariscal de Camp [[Peter Lacy]]. No obstant això, el 7 de juny, amb una flota russa encapçalada per l'almirall Nikolai Fedórovitx Golovin va aconseguir atraure la flota sueca del seu ancoratge, mentre en realitat no s'involucrava en un combat. Això va permetre a la flota de galeres de Rússia de passar el cap de manera segura. El resultat va ser un aclaparadora superioritat naval russa al sud-oest de Finlàndia i zones properes a Åland, que va obligar la flota sueca a passar a l'oest de Åland i accelerar les negociacions de pau.{{sfn|Mattila|1983|p=69-70}} Almirall Golovin més tard es va enfrontar a un tribunal militar per la seva negativa a combatre una esquadra sueca de la mateixa força, però va ser absolt quan es va referir a un edicte de [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] que indicava que una flota russa no ha de participar en la batalla llevat que tingui una superioritat de 3:2 o millor. Els generals suecs Lewenhaupt i Buddenbrock van ser decapitats principalment com a bocs expiatoris de la fallida política de guerra de la [[Partit dels Barrets|facció del "Barret"]] governant.{{sfn|Mattila|1983|p=72-73}}

 

{{Principal|Tractat d'Åbo}}

Tan bon punt van cessar les hostilitats i l'exèrcit rus va entrar a [[Turku]] ({{lang-sv|Åbo}}), el polític [[Aleksandr Rumiàntsev]] i [[Ernst Nolken]] arribaren a la ciutat per tal de discutir un acord de pau. La tsarina es va comprometre a evacuar al seu exèrcit de Finlàndia amb la condició que [[Adolf Frederic de Suècia|Adolf Frederic de Holstein-Gottorp]] - és a dir, l'oncle del [[Pere III de Rússia|seu propi hereu]] - va ser nomenat com l'hereu del tron de Suècia. (A aquest últim li havia estat [[Regne de Finlàndia (1742)|oferta la corona de Finlàndia]] per part del ''[[Dieta de Finlàndia|lantdag]]'' local). Els Barrets consentiren la seva proposta amb l'esperança que Adolf Frederick seria capaç d'obtenir millors condicions d'ella. [[Gran Duquessa Anna Leopóldovna de Rússia|Elisabet]] també volia forces russes per ocupar Suècia per tal de garantir l'elecció pacífica d'Adolf Frederic, però aquest pla va despertar la vehement oposició dels representants de Suècia i va ser abandonat.