Diferència entre revisions de la pàgina «Guiena»

7 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
El nom potser prové de la deformació del d'[[Aquitània]] que va passar per l'estadi «Aguiaina» (en [[occità gascó|gascó]]) als segles XII i XIII, la «a» inicial desaparegué a poc a poc: ''Aquitania →; *Aguidaina →; l'Aguienne →; la Guienne''. La grafia «Guyenne» no apareix més que després de la vinculació al regne de França<ref>Xavier Beltour, Cf ''La histoire oubliée de l'Aquitaine'', edicions Prince Noir 1995, p.74: "Optant per la pau, Enric III d'Angleterra signà amb el rei de França, Lluís IX el tractat de París ([[1259]]) segons el qual es fa vassall dels francesos per l'Aquitània, anomenada de manera simultània des de llavors com a Guyenne (alteració del nom)"</ref> Guiana és la forma del nom ''Aquitaine'' que va ser de lluny el més usat per les poblacions locals del segle XIII al XVIII. Aquitània apareixia com un terme més arcaïtzant i més cultivat mentre Guiana era el nom que corria de la província. Aquesta antiga província del sud-oest de [[França]] tenia per capital [[Bordeus]] i es confon amb l'[[Aquitània]] en tant que regió al nord-est de [[Gascunya]]. El terme va designar llavors el conjunt de les possessions continentals del [[rei d'Anglaterra]], després del [[Tractat de París (1259)]].
 
== Límits ==
[[Fitxer:Europe13eSiecle.jpg|miniatura|450px|El ducat de Guiana sobre el mapa d'Europa al segle XIII.]]
Durant la unió anglo-gascona, els límits del ducat de Guiana van variar seguint els tractats de pau signats entre els reis d'Angleterre i els reis de França, després les vicissituds de la [[guerra dels Cent Anys]]. Llavors, la província o govern de Guiana va ser la més gran de les províncies del regne de França, ja que comprenia als segles XVI i XVII el [[Bordelès]], el [[Vasadès]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Perigord]], el [[Regió del Carcí|Carcí]], el [[Roergue]], l'[[Agenès]], la [[Santonja]], l'[[Angumois|Angolemès]] i [[Gascunya]], deixant de costat el [[Bearn]] i la [[Baixa Navarra]]. Cal esperar a mitjan {{segle|XVII}} per a veure destriada la [[Gascunya]] de la Guiana, mentre que abans [[Gascunya]] sempre era considerada com una part de la Guiana. De llavors ençà, la Guiana pròpiament dita va ser considerada com estant formada pel [[Bordelès]], pel [[Perigord]], la [[Santonja]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Regió del Carcí|Carcí]] i el [[Rouergue|Roergue]], la resta del govern es considerava que era la [[Gascunya]]. Aleshores, la [[Santonja]] i el [[Llemosí (regió)|Llemosí]] van ser segregats d'aquest govern per a fer-ne un govern separat, que donà la Guiana i la Gascunya la fisonomia que tenien el 1789. Posteriorment el terme Guiana no va tenir identitat política ni administrativa. Només l'alt Agenès, a la recerca d'una identitat, ha intentat explotar el capital històric de la «Guiana» promovent com a marca el « País de Guyenne» en la part [[Òlt i Garona]] de la vall del [[Dropt|Dròt]]. Tanmateix, aquesta accepció està avui en reculada per la de «País del Dròt » (en francès Pays du Dropt) terme de vocació més turística. El nom només subsisteix com a nom d'entitats, societats i clubs.
La llengua vernacular de la Guiena són: l'[[occità]], més precisament el [[occità gascó|gascó]], en les terres que tallen Gascunya (l'oest de la Gironda, una part de l'[[Òlt i Garona]]), i el [[Llenguadocià]] a la resta del territori: l'[[Agenès]], el [[Bergeraguès|Brajairaguès]] i el [[Perigord negre]] o ([[Sarladès]]), el [[Regió del Carcí|Carcí]], el [[Roergue]].
 
== Guiana girondina ==
L'accepció abans indicada és diferent de la '''Petita Guiana''' (o '''[[Guiana girondina]]''') corresponent al [[Bordelès]] i a l'[[Entre-deux-Mers]], lingüísticament [[occità gascó|gascons]]. És a aquesta Guiana girondina que es refereixen les denominacions [[Sauveterre-de-Guyenne]], [[Miramont-de-Guyenne]] i [[Lévignac-de-Guyenne]].
 
La història antiga de la Guiana no és altra que la història de l'Aquitània.
 
=== Ducat de Guiana ===
El nom de ducat de Guiana va ser donat al [[ducat d'Aquitània]] quan aquest va ser disminuït per les conquestes dels sobirans francesos. El nom Guiena per a referir-se a la regió apareix per primer cop en el [[Tractat de París (1259)|tractat de París]] de [[12 d'abril]] de [[1259]] i designava [[Bordeus]] i la seva comarca, les [[Landes]], el [[Perigord]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]] i el [[Regió del Carcí|Carcí]], terres que pertanyien en feu al rei d'[[Anglaterra]], però que en tenia el deure d'homenatge al rei de França. El tractat entre el rei de França i Ramon VII de Tolosa cedia la major part del Llenguadoc a França i posava fi a la Croada Albigesa.
 
Després de la [[Batalla de Castilhon]], que va posar fi a la [[guerra dels Cent Anys]], el [[1453]], aquest territori fou annexat a la corona [[França|francesa]]. Fou donat en assignació a [[Carles de Valois, duc de Berry|Charles De Valois]] pel seu germà [[Lluís XI de França]] el [[1469]]; el ducat va tornar definitivament a la corona francesa a la mort d'aquest el [[1472]].
 
=== Província de Guiana ===
El [[1561]], la província fou transformada en [[govern]] de Guiana amb seu a [[Bordeus]]. Fou llavors el govern militar més vast de França (6.744.500 hectàrees - [[Bearn]] i Baixa Navarra no inclosos - o sigui aproximadament 1/8 de tot el país): s'estenia cap al sud fins al territori que després fou Espanya; els seus límits al nord i a l'est estaven constituïts per la [[Santonja]], l'[[Angumois]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Regió del Carcí|Carcí]] i el [[Roergue]]. La província de Guiena reunia:
 
2.156.129

modificacions