Diferència entre revisions de la pàgina «Convent del Carmen Calzado»

cap resum d'edició
El '''convent del Carmen Calzado de Valladolid''', va ser fundat per l'orde religiosa de l'[[Carmelites|''Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo'']] a mitjan del segle XVI. Eren coneguts com a carmelitans calçats per distingir-los dels [[carmelites descalços]] que van sorgir després de la reforma. El complex monàstic va ocupar uns terrenys al sud del camp comunal (futur [[Parc del Campo Grande]]), fora de la porta del Campo. La seva situació al costat del camí que conduïa a [[Madrid]] va propiciar l'estada i descans de diverses personalitats abans d'entrar a la vil·la, al segle XIX i a partir de la [[Guerra del Francès]] va començar la seva decadència. Es va condicionar per a hospital i més tard amb l'exclaustració va acabar per sempre la vida conventual transformant-se els seus edificis en hospital militar. Al 1930 es va derrocar completament l'església i la resta d'edificis que encara es conservaven passant a formar part del de Patrimoni desaparegut de [[Valladolid]]; moltes de les seves obres d'art van ser disperses i la majoria desaparegudes.
 
El 1997 el Ministre de Defensa espanyol va acordar la seva venda amb l'[[Ajuntament de ValladlidValladolid|Ajuntament]] i la [[Junta de Castella i Lleó]]. Va ser aleshores habilitat com a centre de donació de sang i hemoteràpia més ambulatori de la zona. Es va instal·lar allà la Gerència Regional de Salut de Castella i León i el servei del 112.
 
== Història ==
Quan els religiosos van arribar a Valladolid el 1551 amb l'intenció de fundar un monestir es van allotjar a una casa d'esbarjo que els va cedir el seu propietari Bernardino de Mendoza. Aquesta casa es trobava a la zona coneguda com «Río de Olmos».{{refn|group=lower-alpha|Era coneguda com ''Río de Olmos'' una zona compresa entre el [[riu Pisuerga]] (a l'alçada del pont d'Arturo Eyríes) i el passeig de Zorrilla, a prop de l'escorxador fins arribar pel Camí Vell de Simancas al pont d'Hispanoamérica o de l'Hispanidad. En aquests terrenys hi va haver moltes propietats amb cases, hortes i arbres fruiters, a les quals s'anomenava '«riberes» per estar a la vora del riu. Algunes d'aquestes propietats van ser donacions dels seus amos per fundar [[convent]]s, com aquest del Carmen del Calzado.{{sfn|Fernández del Hoyo|1998|p=329}}}} Però el lloc era insalubre i també una mica allunyat de la vil·la, pel que els frares van prendre la decisió de cercar un millor acomodament. Ho van trobar a unes cases cedides per Juan Alvarado, patró del convent; estaven les mencionades cases en la zona sud de camp comunal i allà van estar fins que van poder anar construint el definitiu convent, la fàbrica del qual s'atribueix a Francisco de Praves.{{sfn|Alcalde Prieto|1992|pp=216-217}}
 
Els cronistes de l'Ordre, seguint les anotacions del seu cartulari donen les dates de 1560 i 1563 per a la instal·lació del convent en aquest lloc. D'altra banda els historiadors locals Juan Antolínez de Burgos i Matías Sangrador donen la data de 1552. Van rebre com a almoina i ajut de Maria de Mendoza (vídua de Francisco de los Cobos secretari de Carles I) la quantitat de 2000 ducats per comprar més terreny i més cases i poder anar construint el definitiu convent. A més a més dels edificis van arribar a tenir una gran horta. Cap a 1620 es van acabar les obres de l'església portades a terme per Juan de Mazarredonda i Francisco de Praves. Tot el conjunt conventual va ser una obra de gran envergadura. Van transcórrer els segles xvii i xviii amb total normalitat en la vida del convent fins començaments del segle xix en el qual va tenir lloc la guerra del Francés.3​
 
== Notes ==
72.130

modificacions