Hengist i Horsa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 12:
 
== Fonts documentals ==
=== ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' ===
[[Fitxer:Beda Petersburgiensis f3v.jpg|miniatura|Una pàgina de la ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]''.]]
[[Beda]] escriu que els cabdills dels [[angles]], [[saxons]], i [[juts]] que van arribar a Anglaterra eren els germans Hengist i Horsa. Horsa va morir en batalla i va ser enterrat a Kent. Segons Beda, Hengist i Horsa eren els fills de Wictgils, fill de Witta, fill de Wecta, fill del deu [[Odin (déu)|Woden]].{{sfn|Shirley-Price||1990|p=63}} També atribueix a Hengist la paternitat d'[[Oisc de Kent]].{{sfn|Shirley-Price||1990|p=113}}
 
=== ''Crònica anglosaxona'' ===
La crònica conté una entrada corresponent a l'any 449 on es cita que Hengest i Horsa foren convidats a Britània per [[Vortigern]] per ajudar aquest darrer en les guerres contra els [[pictes]]. Hengist i Horsa derrotaren els pictes en diverses ocasions i enviaren un missatge als angles descrivint "la riquesa dels britons i les seves terres" i demanant reforços. La seva demanda fou escoltada i arribaren molts saxons, angles i juts. Els saxons poblaren [[Essex]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]]. Els juts romangueren a [[regne de Kent|Kent]], l'[[illa de Wight]] i part del sud de Wessex, mentre els angles ocuparen l'[[Ànglia de l'Est]], [[Mèrcia]] i terres al nord del riu [[Humber]]. Tots ells quedaren sota el lideratge de Hengist i Horsa, fills de Wihtgils, fill de Witta, fill de Wecta, fill de Woden.{{sfn|Ingram|1823|p=13—14}}
 
Més tard, en l'entrada de l'any 455, es detalla la [[batalla d'Aylesford]], on Hengist i Horsa lluitaven per Vortigern i on Horsa va caure mort. Hengist va prendre el regne amb el seu fill Esc (Oisc) i el 457 s'enfrontaren contra els britons a [[Crayford]] "on eliminaren quatre mil homes". Els britons abandonaren Kent i fugiren a Londres. El 465, Hengest i Esc lluitaren contra els gal·lesos a la [[batalla de Wippedesfleot]]. El 473 és la darrera entrada que menciona Hengist o Horsa, Hengist i el seu fill s'enfrontaren contra els gal·lesos i assoliren la victòria més un immens botí.{{sfn|Ingram|1823|p=15—16}}
 
=== ''Historia Brittonum'' ===
La ''{{lleng|la|Historia Brittonum}}'' narra que durant el regnat de [[Vortigern]] a Britània, arribaren tres vaixells exiliats de [[Germània (regió)|Germània]] i liderats per Hengist i Horsa. Els germans eren fills de Guictglis, fill de Guicta, fill de Guechta, fill de Vouden, fill de Frealof, fill de Fredulf, fill de Finn, fill de Foleguald, fill de Geta, que era fill d'un déu pagà. Vortigern va rebre Hengist i Horsa "com amics", els hi va donar l'[[illa de Thanet]]{{sfn|Gunn|1819|p=18}} i els en va prometre roba i provisions si lluitaven al seu costat. Així fou durant un temps, però el nombre de saxons va anar creixent amb reforços vinguts des de Germània i els britons van ser incapaços de mantenir-los per més temps. Llavors, en el darrer contingent de reforços va arribar la filla de Hengist, [[Rowena]], d'extraordinària bellesa i per celebrar-ho Hengist va organitzar una gran festa, a la qual va convidar Vortigern i els seus homes.
 
Línia 32:
[[Germà d'Auxerre]], de visita a Britània, va liderar els britons contra els pagans, i després de resar durant tres dies i tres nits, un gran foc va caure del cel sobre el castell de Vortigern, el qual va cremar el rei, la seva esposa Rowena i altres nobles traïdors.{{sfn|Gunn|1819|p=33}} Malgrat tot, el nombre de saxons va seguir augmentant i un cop mort Hengist, el seu fill [[Octa de Kent|Octa]] el va succeir.{{sfn|Gunn|1819|p=34}}
 
=== ''Historia Regum Britanniae'' ===
[[Geoffrey de Monmouth]] va adaptar i expandir els fets narrats en la ''{{lleng|la|Historia Brittonum}}'', però no afegeix res nou fins als fets de la nit dels ganivets llargs.
 
Després d'aquests fets, Geoffrey incorpora personatges de la llegenda artúrica com el mag [[Merlí]], [[Ambrosi Aurelià]], nou rei dels britons que crema viu a Vortigern en el seu castell i derrota Hengist en batalla, i [[Uther Pendragon]], que succeeix el seu germà Aureli en el tron.
 
=== ''Edda prosaica'' ===
Hengist és mencionat breument en el primer llibre d'aquesta obra de [[Snorri Sturluson]] escrita en el {{segle|XIII}}, la qual relata històries de la mitologia nòrdica, incloent-hi que mentre [[Odin (déu)|Wotan]] es trobava a [[Saxònia]] va deixar els seus tres fills al càrrec de l'illa de la Gran Bretanya. Un d'aquests fills era [[Veggdegg]], un gran rei pare de Vitrgils, pare de Vitta, pare de Hengist.{{sfn|Faulkes|1995|p=4}}