Convent del Carmen Calzado: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
[[Fitxer:Lapida funeraria de Gregorio Fernandez.jpg|thumb|Làpida de la tomba de Gregorio Fernández. [[Museu de Valladolid]].]]
[[Fitxer:Retrato de Gregorio Fernandez.jpg|thumb|Retrat de Gregorio Fernández; autor Diego Valentín Díaz.]]
A més a més de la capella major tenia diverses capelles laterals a dreta i esquerra. Una d'aquestes capelles era la de la [[Mare de Déu del Carme]], situada en el [[costat de l'Evangeli]] la imatge titular de la qual amb el Nen en braços van arribar a veure el viatger [[Antonio Ponz]], l'historiador i viatger [[Isidoro Bosarte]] i el pintor [[Antonio Palomino]]. Van atribuir la imatge al treball de Gregorio Fernández i van destacar la seva qualitat, elegància i bellesa. Aquesta escultura va passar a l'hospital de la Resurrecció després de l'exclaustració i més tard es va guardar al [[Museu Nacional d'Escultura (Espanya)|museu d'Escultura]] anomenat aleshores Museu Provincial de Belles Arts.9{{sfn|Fernández del Hoyo|1998|p=322}} Aquella escultura es va mantenir durant anys al museu, fins i tot va ser a la nova seu, fins que va passar a les mans del negociant en béns desamortitzats Manuel Safont que la va comprar i després es va perdre el seu rastre per a sempre.<ref>{{cita libro|apellidos ={{versalitas|Martín González}}|nombre=Juan José|título =Escultura barroca castellana |año=MCMLIX|editorial =Fundación Lázaro Galdiano|ubicación =Madrid|id = Depósito Legal:M.11.597-1958}}</ref>
 
Una altra de les imatges que es coneixen d'aquest escultor és la de santa Teresa de Jesús realitzada el 1625 per a la capella del [[costat de l'epístola]] manada fer per fra Juan de Orbea, personatge de pes al convent a més a més d'amic personal de Gregorio Fernández. L'escultor va voler enterrar-se en aquesta església i amb aquest fi va comprar anys abans de la seva mort, el 1622, la sepultura per a ell i la seva família. Un segle més tard, el 1721, un veí de Valladolid anomenat Francisco Hogal va adquirir els drets de la tomba. Aquest fet pot llegir-se en la pròpia làpida que es conserva al [[museu de Valladolid]] on va ser portada a propòsit de l'enderroc de l'església. No va poder fer-se el mateix amb els ossos que van trobar dintre, així que les restes de l'escultor es van perdre per sempre.{{sfn|Urueña Paredes|2006|p=59}}