Hioide: diferència entre les revisions

 

L''''os hioide''' (en [[llatí]] ''os hyoideum'', derivat del [[grec]] ''hyoeides'', que significa 'amb la forma de la lletra ýpsilon (υ)') és un os senar, medial i simètric, situat a la part anterior del coll, per sota de la [[llengua (anatomia)|llengua]] i per sobre del [[cartílag tiroide]]. Té forma de ferradura, i és convex cap endavant. Se'n poden distingir tres parts diferents:

L'os hioide, generalment aïllat en els humans, pot de vegades estar unit a la resta de l'esquelet per un conjunt de formacions òssies, que amb ell constitueixen l'aparell hioïdal.

 

Està format per teixit compacte, excepte en la base de les banyes majors, on presenta una gran quantitat de teixit esponjós.

 

L'os hioide es presenta en molts [[mamífers]]; permet una ampli rang de moviments de la llengua, [[faringe]] i [[laringe]].<ref>{{format ref}} http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/6930 Descent of the larynx in chimpanzee infants</ref> En els neandertals, la posició de la seva laringe no impedia que es produïssin els sons de la parla.<ref>Boë, L.J. et al. The potential of Neandertal vowel space was as large as that of modern humans. Journal of Phonetics 30 (2002) 465–484.</ref> El descobriment de l'os hioide en neandertals de la [[cova de Kebara]], a [[Israel]], va fer concloure als seus descobridors que la laringe descendent dels neandertals els permetria parlar (malgrat que n'hi ha altres opinions).<ref>Arsenburg, B. et al., A reappraisal of the anatomical basis for speech in middle Paleolithic hominids, in: American Journal of Physiological Anthropology 83 (1990), pp. 137–146.</ref>

 

En casos de mort dubtosa, un hioide fracturat és un fort indici d'estrangulació.

 

<gallery>

Fitxer:Structure of Adam's apple.png|Vista frontal del coll