Empúries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
|imatge = Empúries Map.png
|peu = Mapa de les excavacions emporitanes
|altres_noms
|localitzacio = actual municipi de [[L'Escala]]
|cronologia = Ocupació des del [[580 aC]] fins al s. V
Línia 25:
=== Neàpolis ===
[[Fitxer:Paleochristian Basilica - Empúries - 2005-03-27.JPG|miniatura|[[Basílica]] [[Art paleocristià|paleocristiana]] amb paviment de [[mosaic]], datada dels [[Segle IV|segles IV]] i [[Segle VII|VII dC]], situada sobre l'[[stoà|estoa]] adossada a l'[[àgora]]. Posterior a l'abandonament de la palaiapolis, fou construïda a sobre d'aquesta]].
En aquesta part, es troben els edificis més representatius de la ciutat. Fou fundada a la primera meitat del segle VII aC,<ref>{{format ref}} http://www.mac.cat/alt/prepact/cat/emp/historia.html</ref> i convé tenir en compte que gairebé tot el que s'observa a primer cop d'ull correspon a les èpoques republicana i imperial, i fins i tot al començament de l'alta edat mitjana. Per això, el que és estrictament grec, tant de les èpoques arcaica i clàssica com de l'època hel·lenística, es troba al subsòl i només és visible en certs sondeigs realitzats abans del 1939, a les zones excavades a partir dels anys 80, especialment a la zona sud de la ciutat i a la zona nord de la neàpolis, excavada a partir del 2005.
==== Muralles i edificis defensius ====
Línia 47:
=== Ciutat romana ===
En ple context bèl·lic, i alertats pels grecs, els romans desembarcaren les seves legions al port de la ciutat grega d'Empórion al 218
L'any 195 aC, amb el Cònsul Cató i les seves legions ,els romans van haver de tornar a Empúries i instal·lar-hi un campament militar al nord-est de la Neàpolis, a uns 3 Kms, en el lloc on popularment es coneix com a Estany de la Poma, a la zona de Riells,
=== Necròpolis ===
Línia 69:
=== Període grec ===
[[Fitxer:Sacrifici d'Ifigènia (Empúries).jpg|miniatura|[[Sacrifici d'Ifigènia]]]]
Al [[segle VII aC]], aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els [[etruscs]], [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]], i cap al [[580 aC]], els comerciants grecs de [[Focea]].
El [[575 aC]], arriben a la península els últims colonitzadors grecs, els [[Focea|foceus]], versats en el comerç de llarg distància i procedents de [[Massàlia]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Villaronga|nom=Leandre|títol=Numismàtica antiga de la península Ibèrica: introducció al seu estudi|url=http://books.google.cat/books?id=f_v_SmL3f2cC&pg=PA87&dq=moneda+ib%C3%A8rica&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&cd=5#v=onepage&q=moneda%20ib%C3%A8rica&f=false|edició=1a ed.|llengua=català|any=1978|data=|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=|pàgines=p.94|isbn=84-7283-772-6|ref=}}</ref> van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (paleàpolis). Els foceus no creaven colònies de poblament, sinó que llur objectiu era sobretot comercial. La mateixa [[metròpoli]], Focea, està erigida amb aquest fi.
Línia 83:
El segle V aC, es produeix una època de gran prosperitat basada sobretot en el comerç grec, en especial amb l'avituallament atenenc. S'establiren acords polítics i comercials amb la població indígena (que degué fundar a la rodalia una ciutat, potser de nom ''[[Undike]]''). A causa de la seva situació en la ruta comercial entre Massàlia i [[Tartessos]], la ciutat es convertí en un gran centre econòmic i comercial a més de la major colònia grega a la península Ibèrica.
[[Fitxer:SNG BM 16.jpg|miniatura|Moneda de la [[seca]] d'Empórion. A l'anvers es veu el cap del a nimfa [[Aretusa]] i al revers la llegenda «Emporiton» en grec i un [[Pegàs (mitologia)|pegàs]], símbol de la ciutat.]] Cap a la meitat del {{segle|VI|-|s}} es van estendre a terra ferma (neàpolis). Inicialment depenien de Massàlia, però cap al [[500 aC]] ja se n'havien independitzat. La ciutat es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. Es considera que la seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la [[cultura ibèrica]].{{Citació necessària|data=octubre de 2016}}
A partir del segle IV aC, la ciutat ja creix de forma considerable i es coneix com a ''Empórion'' (Ἐμπόριον). Continua havent-hi molt de comerç grec amb la península i es comença a encunyar les primeres monedes, anepigràfiques, en un primer moment, i amb la llegenda EM, més endavant. A finals d'aquest segle, s'emeten ja dracmes amb el tipus del cavall parat, segons un model púnic, i després amb el característic [[Pegàs (mitologia)|Pegàs]] al revers i el cap d'Aretusa a l'anvers.
Segueix el període d'esplendor fins a l'arribada dels [[bàrquides]]. La [[Península Ibèrica cartaginesa|competència]] crea una recessió en l'economia emporitana. Els emporitans envien una ambaixada a Roma demanant ajuda. Roma tanca el [[tractat de l'Ebre]] amb [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)
{{cita|Mentre aquestes coses ocorrien a Itàlia, Cn. Corneli Escipió, enviat a Hispània amb una esquadra i un exèrcit, salpà de les boques del [[Roine]] i, doblant els monts Pirineus, abordà a Empúries. Hi desembarcà l'exèrcit, i començant pels lacetans, sotmeté a Roma tota la costa fins a l'Ebre, de vegades renovant aliances, d'altres establint-les.
Empúries fou el primer lloc de Catalunya on es va batre moneda. Les monedes o [[dracma|dracmes d'Empúries]] que s'han trobat van del [[segle V aC|segle V aC]] fins al [[segle III aC|III aC]]. Basats en aquestes, els ibers també van crear monedes d'imitació, i s'introduí així l'economia monetària al territori.
=== Període romà ===
Línia 110:
=== Cristianisme ===
[[Fitxer:Santa_Maria_de_Gràcia_d'Empúries (cropped).jpg|miniatura|Aspecte del Convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries i de les ruïnes d'Empúries el 1923. Es pot apreciar la primera intervenció de Puig i Cadafalch apartada de la nau ruïnosa del temple servita, així com les excavacions a la ciutat grega i l'absència d'excavacions a la ciutat romana, endegades anys més tard.]]A partir del segle IV dC, els antics nuclis d’Empúries van patir un procés de redefinició i adaptació a la nova organització política i religiosa, que va comportar la fi del món pagà i la consolidació del [[cristianisme]] com a nou poder ordenador. Si aquest canvi fou important arreu, a Empúries va ser més radical, ja que va suposar
Després de la [[Invasió musulmana d'Hispània|conquesta musulmana]], n'esdevingué la [[Conquesta carolíngia de Catalunya|carolíngia]] al {{segle|VIII|s}}, i amb els francs fou capital del [[comtat d'Empúries]]. Pella i Forgas afirma que la vila fou saquejada durant l'[[expedició normanda de 859]] (probablement entre el 859 i el 862) i que fou aquesta la raó de la seva ruïna<ref>{{citar ref|tipus=llibre|capítol=cap. XIX|títol=Historia del Ampurdan|cognom1=Pella y Forgas|nom1=José|enllaçautor1=Josep Pella i Forgas|editor=Luis Tasso y Serra (impresor)|llengua=castellà|data=1883|pàgines=321|citació=Para mi no admite duda que desapareció Ampurias en la escursión de normandos de los años 859 a 862, lo que se aviene con la época en que se perdió casi por completo el nombre de la ciudad en historias y documentos.}}</ref> i que, destruïda pels musulmans en la [[ràtzia de 935|ràtzia del 935]],<ref name="Pere"/> el comte traslladà la capital a [[Castelló d'Empúries|Castelló]]. Des de llavors, Empúries esdevingué un petit nucli de pescadors, que al {{segle|XVI|s}} fundarien la vila de [[l'Escala]].
| |||