Història cultural: diferència entre les revisions

En el procés de crítica social, l'accent en la dicotomia cultura/civilització es trasllada de les diferències entre estrats socials a les diferències nacionals. Mentre França era l'escenari d'una de les revolucions burgeses més importants de la història, Alemanya estava fragmentada en múltiples [[estat]]s. Per això, una de les tasques que s'havien proposat els pensadors alemanys era la unificació política. La unitat nacional passava també per la reivindicació de les especificitats nacionals, que l'universalisme dels pensadors francesos pretenia esborrar en nom de la civilització. Ja el [[1774]], [[Johann Gottfried Herder]] proclamava que el geni de cada poble (''Volkgeist'') s'inclinava sempre per la diversitat cultural, la riquesa humana i en contra de l'[[universalisme]]. Per això, l'orgull nacional radicava en la cultura, amb la qual cada poble havia de complir un destí específic. La cultura, com l'entenia Herder, era l'expressió de la humanitat diversa, i no excloïa la possibilitat de comunicació entre els pobles.

 

Durant el [[segle XIX]], a Alemanya, el terme cultura va evolucionar sota la influència del nacionalisme. Mentrestant, a França, el concepte es va ampliar per a incloure no sols el desenvolupament intel·lectual de l'individu, sinó el de la humanitat en el seu conjunt. D'aquí que el sentit francès de la paraula presenta una continuïtat amb el de civilització: no obstant això, la influència alemanya persisteix en la idea que més enllà de les diferències entre "cultura alemanya" i "cultura francesa" (per posar un exemple), hi ha una idea que les unifica a totes: la cultura humana.

 

Va accentuar-se en aquesta època el vincle entre llenguatge i cultura, no solament perquè es creu que un idioma és un element central d'una cultura i de la manera de veure el món i estructurar el pensament dels seus habitants, sinó perquè es creu que l'[[origen del llenguatge]] és paral·lel al de la cultura o íntimament relacionat: el paper dels símbols, conceptes abstractes i imaginaris que permet el llenguatge són elements claus en el sentiment de pertinença i diferenciació dels grups, així com en l'acceleració de l'aprenentatge i la codificació de les normes de conducta socialment acceptades. Això no vol dir que la cultura es pugui reduir al llenguatge o a una sola llengua (de fet, la majoria de cultures viuen en un règimen de [[plurilingüisme]], però sí que la relació amb la parla és un element distintiu.

 

[[Fitxer:Cultura material (Museu Valencià d'Etnologia).jpg|miniatura|Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de l'[[Etnologia]] i l'[[Antropologia]]. [[Museu Valencià d'Etnologia]].]]Al [[segle XX]], la cultura va esdevenir un concepte central de l'[[antropologia]]. Amb dos significats: la [[classificació]] de les diferents formes en què les persones viuen en diferents parts del món i l'[[evolució]] de la capacitat humana per a classificar i representar experiències amb [[símbol]]s i actuar amb [[imaginació]] i [[creativitat]].

 

Aquesta capacitat ha estat considerada com a característica única del gènere ''[[homo]]''. No obstant això, certs primatòlegs, com ara [[Jane Goodall]], han identificat aspectes culturals entre els animals més propers als humans. Als anys 1960, Goodall va observar la [[fabricació]] d'[[eines]] per a caçar [[tèrmit]]s en poblacions de [[ximpanzé]]s. Aquesta conducta era apresa pels individus del grup per l'observació d'altres individus. La fabricació d'eines es considera un tret cultural, ja que no és transmès de manera innata. Posteriorment, s'han observat altres rudiments de cultura en ximpanzés i [[bonobo]]s. Tanmateix la cultura humana és possiblement la més sofisticada de les existents al planeta.

 

La interpretació del terme durant la [[Il·lustració]], entenent cultura com la condició necessària per a la realització de l'individu autònom xoca amb la visió [[Romanticisme|romàntica]] del terme, en què la cultura és l'expressió de l'esperit del poble. Aquesta dualitat d'interpretacions determina la visió conservadora o progressista de la cultura. Tots dos models estan en crisi a principis del segle XXI.<ref name=Fina03>{{ref-llibre|cognom=Fina Ribó|nom=Xavier|títol=Referentes teóricos de la gestión cultural|lloc=Barcelona|editorial=Universitat de Barcelona|any=2003|cognom2=Falgueras|nom2=Francesc|editor=UB Virtual|capítol=Tema 2|llengua=castellà|format=paper}}</ref>