Història del surf de vela: diferència entre les revisions

La '''història del [[windsurf]]'''<ref>Història del windsurf http://www.amarre.com/html/deportes/historia/wind/index.php </ref> es remunta a la dècada dels 30, quan el gran pioner del [[surf]], [[Tom Blake]] (1902-1994), en un dia en què els seus braços es trobaven cansats de "remar" a la recerca de bones onades que surfejar, va pensar que seria una bona idea propulsarse amb el vent. Per això, i després d'experimentar una mica, va inserir un molt bàsic aparell a la seva taula i va cridar a la seva invenció "sailing surfboard". Havia nascut el windsurf.

 

Aquesta modalitat no va tenir gran acceptació ni difusió i transcórrer al voltant de 30 anys, fins que l'any 1964 el nord-americà [[Newman Darby]], ajudat per la seva dona Naomi, va dissenyar la primera "taula a vela", mentre es trobava de vacances al riu [[Susquehanna]], Pennsilvània.<ref name="surfertoday1">{{ref-web|títol=Windsurfing was invented 60 years ago by Newman Darby|editor=SurferToday.com|url=http://www.surfertoday.com/windsurfing/2323-windsurfing-was-invented-60-years-ago-by-newman-darby}}</ref> La idea d'usar un aparell de mà muntat en un acoblament universal, per controlar petites embarcacions, havia rondat el cap de Darby des de finals de la dècada dels 40, encara que mai l'havia portat més enllà.

 

El 1973 Schweitzer va adquirir la meitat de la patent corresponent a Jim Drake. Darby i Schweizer-Drake, no havien sentit parlar els uns dels altres fins a l'any 1976, en què va començar una milionària baralla legal pels drets de la invenció de la taula a vela. Mentrestant, a Hawaii, començaven a gestar idees que revolucionarien el món del windsurf conegut fins al moment.

 

La revolució del windsurf es gesta cap a l'any 1977, quan dos hawaiians, Horgan i Stanley, van experimentar com tots els altres windsurfistes, el problema de navegar amb forts vents i onades encrespades: perdien el control de la taula i eren catapultats a l'aigua, donant-se forts cops.

 

Finalment el 1984 el windsurf va ser reconegut com el més jove esport olímpic tot i no tenir ni 20 anys de pràctica. No es va permetre bombar (pumping) la vela ni l'ús d'arnès, exigint així als concursant una molt bona condició física. Per a les competicions, es va escollir el recorregut triangular en totes les embarcacions de vela i es va uniformitzar la taula, donant-li preferència primer a la de [[Ostermann Windglider]], després a les [[Lechner]], i en 1996-2000 la "Mistral One Design".

 

Per al 2004 ja es presenten canvis i sembla que la Formula Windsurfing serà la triada per a aquesta recolzada per totes les grans associacions i promou objectius que la fan més justa.

L'increment del vent, les grans onades, els salts espectaculars i la gran velocitat aconseguida, han fet que s'estudiïn una sèrie d'articles per evitar situacions de risc: el casc, protectors d'espatlles, etc.

En aquest any s'incorpora la taula rs:x als jocs olímpics d'Atenes. Aquesta modalitat ha sigut olímpica fins als jocs de [[Londres 2012]], on de moment per [[Río 2016]] han suprimit el [[windsurf]] com disciplina olímpica, introduint el [[kitesurf]].

 

Hawaii i específicament Maui és el centre del desenvolupament del windsurf amb gent de la talla de Robby Naish, Matt Schweitzer (fill de Hoyle), Mike Waltze o Bjorn Dunkerbeck. Allà arriben de tot el món a conèixer els avenços i veure les millors onades, però per molt la major quantitat de practicants és a Europa, preferentment a França, Alemanya, Anglaterra i últimament a Espanya. Avui dia els Clubs Med o Resorts inclouen el windsurf dins dels seus programes d'esbarjo per a tenir molta demanda.