Il più bel nome: diferència entre les revisions

Carles d'Àustria va fer portar músics i compositor italians des de Viena per tenir òpera durant la seva estada a Barcelona. Al mateix lloc on es representà la primera vegada, s'hi tornà a representà tres-cents anys després, és a dir el 2008, dirigida per [[Francesc Bonastre]].<ref>[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=315402 Històries de l'òpera: grans moments. 03-01-2009. Amb Marcel Gorgori i Roger Alier]</ref>

 

L'òpera es va encarregar a l'italià Antonio Caldara, contemporani de [[Händel]] i [[Corelli]] i autor d'una consistent i variada producció.

 

L'obra no havia estat representada des d'aquell estiu de 1708 fins que l'any [[2006]], amb la direcció musical de David Magrané, i l'escènica de Josep M. Mestres, amb el Cor Ciutat de Tarragona i la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d'Ebre, i la producció de Drama9 i l'Ajuntament de Tarragona, es va tornar a representar al [[Teatre Metropol (Tarragona)|Teatre Metropol]] d'aquesta ciutat, a partir del manuscrit conservat al Conservatori de Brussel·les.

 

Als Camps Elisis, Venus i Paris conversen sobre l'amor. Venus li explica les dues classes d'amor: l'amor veritable, el que dura per sempre, i l'altre, que s'inflama molt ràpid però s'acaba aviat.

Hèrcules i Juno s'indignen perquè Venus compara la bellesa amb el sol i s'esforcen a fer veure com n'és d'efímera, la bellesa, i que gran és la virtut i la justícia. La discussió puja de to. Les deesses deleguen en els herois la defensa dels seus arguments, sense aconseguir cap resultat.