Gas de ciutat: diferència entre les revisions

 

== Història ==

El gas de ciutat va començar a usar-se a les [[fàbriques]] a partir de la [[Revolució Industrial]], i en concret a [[Catalunya]] va ser un dels elements energètics bàsics de la [[industrialització]], en especial de la [[indústria tèxtil|tèxtil]].<ref>''La indústria tèxtil'', de Lluís Virós i Pujolà. Associació d'Enginyers industrials de Catalunya. Editorial Marcombo, 2002, V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. {{ISBN|9788426713322}}</ref> Després va estendre's a ús comercial i domèstic. La [[tecnologia]] usada a la distribució de gas a les poblacions és molt semblant a la de l'[[aigua potable]]: s'usa el mateix tipus de [[canonada|canonades]], que passen pels mateixos llocs, s'impulsa a [[pressió]], etc. per això la distribució de gas de ciutat es va fer abans que la d'[[electricitat]], fins i tot per a [[llum]] ([[enllumenat de gas]]), i que qualsevol altra font d'[[energia]] per a ús domèstic.<ref>''Construcció de ciutat i xarxes d'infraestructures'', de F. Magrinyà. Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], 2006, {{ISBN|9788483018781}}</ref> Als [[Països Catalans]] es va començar a instal·lar per a consum domèstic a les llars de les [[ciutat]]s a partir de la segona meitat del [[segle XIX]]. El gas de ciutat s'obtenia a les factories, per exemple a la Fàbrica de Gas de [[Tortosa]], constituïda el [[1867]], destil·lant-hi [[hulla]] que s'importava a través del [[port de Barcelona]], quedava emmagatzemat dins grans dipòsits cilíndrics i es transportava a la ciutat per una xarxa de canonades.<ref>''Passat i present de Barcelona.'' Volum 2. Magda Fernández, Edicions [[Universitat de Barcelona]], 1985, {{ISBN|9788475281629}}</ref>

 

 

== Vegeu també ==