Indicatiu: diferència entre les revisions

A les [[llengües romàniques]] s'oposa al [[subjuntiu]] i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de [[pregunta]]. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir.

 

El mode indicatiu conté sis temps simples: present, [[Imperfet d'indicatiu|pretèrit imperfet]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pérez Saldanya |nom=Manuel |títol=Del llatí al català |edició=2a ed. |capítol=Morfosintaxi verbal històrica i les formes no personals imperfectives |url=https://books.google.cat/books?id=CxZ2AwAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=Imperfet+d%27indicatiu+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi5-fiuzZzKAhVKExoKHYXHDNoQ6AEIKTAC#v=onepage&q=Imperfet%20d%27indicatiu%20catal%C3%A0&f=false |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2014 |pàgines= |isbn=8437093074}}</ref> pretèrit perfet (en la forma simple i perifràstica), futur i condicional. Inclou els seus corresponents compostos: pretèrit indefinit o perfet compost, pretèrit plusquamperfet, pretèris anterior, futur perfet i condicional compost.