Diferència entre revisions de la pàgina «Joan el Sense Fe»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
(Es desfà la revisió 24500012. Aquest canvi comporta el reanomenar l'article, cal fer la proposta a la pàgina de discussió)
Etiqueta: Desfés
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
 
== Biografia ==
=== Lloctinència de Sicília ===
De [[1414]] a [[1416]] va representar el seu pare al govern com a [[lloctinent general de Sicília]] i [[lloctinent general de Sardenya|Sardenya]]. Al seu retorn a la península va ajudar el seu germà [[Alfons el Magnànim|Alfons]] en els conflictes que aquest mantenia amb [[Álvaro de Luna]], assessor del rei [[Joan II de Castella]], pels conflictes dels [[infants d'Aragó]].
 
Al llarg de la Guerra civil la Generalitat de Catalunya oferí la corona a diversos nobles, entre ells [[Enric IV de Castella]], que fou nomenat [[comte de Barcelona]] i senyor del principat, però a qui la noblesa castellana l'obligà a abandonar Catalunya. També foren designats [[Pere el Conestable de Portugal]], que fou vençut per l'infant Ferran a la [[batalla de Calaf]], i [[Renat I de Nàpols]]. Joan II va mantenir les lluites fins i tot cec i amb setanta anys, ajudat pel seu fill Ferran. El [[1472]] va aconseguir entrar a [[Barcelona]], obligant als rebels a rendir-li obediència. Aquell mateix any es realitzà la [[Capitulació de Pedralbes]], que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on el rei es mostrà clement amb els vençuts.
 
=== Cessió dels comtats de Rosselló i Cerdanya ===
{{AP|Els comtats de Rosselló i Cerdanya}}
El [[1462]], es produeix la invasió francesa del Rosselló en virtut de [[Tractat de Baiona (1462)|Tractat de Baiona]] i la revolta contra la nova administració francesa es propagà a partir de l'abril del 1472. L'[[1 de febrer]] de [[1473]], Joan el Gran, al capdavant d'un exèrcit, entrà a [[Perpinyà]] i s'hi tancà mentre la guarnició francesa es retirava al [[Palau dels Reis de Mallorca]]. Un nou exèrcit enviat per Lluís XI de 20.000 homes, comandats per [[Felip II de Savoia]]<ref>Lucas Alamán, [http://books.google.cat/books?id=Q-oMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA337&lpg=RA1-PA337&dq=perpi%C3%B1an+1642&source=web&ots=Y-vdddsvCs&sig=3aVTS9wvYCaT0Rx-fp2J7_MTKmg ''Diccionario universal de historia y de geografía'' ]</ref> assetjava la ciutat, on es trobava el rei Joan, de l'abril el juny del 1473. El 24 de juny era signada una treva i, poc després, el [[tractat de Perpinyà (1473)|tractat de Perpinyà]] neutralitzava provisionalment els Comtats, que no serien recuperats fins a l'[[any]] [[1493]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 39.</ref>
 
== Iconografia ==
<center>
<gallery>
</center>
 
== Heràldica de Joan II d'Aragó ==
La complexa trajectòria política de Joan II d'Aragó tingué la seva plasmació en la seva heràldica personal, que anà variant al llarg de les diferents etapes de la seva vida. Inicialment a Castella, com a senyor de Lara, comte de Mayorga i duc de Penyafiel, portà unes armes partides d'Aragó i Castella i Lleó, amb bordura de Lara. Desposseït d'aquests territoris el 1422, adoptà després el quarterat en aspa d'Aragó i Castella i Lleó. El 1425, com a rei consort de Navarra, hi afegí un partit amb un quarterat de Navarra i Evreux, les armes de la seva muller [[Blanca I de Navarra]], que s'havia quedat vídua de [[Martí el Jove]]. D'aquesta composició, una de les variants seria posar les armes de Navarra i Evreux no en quarterat, sinó d'una forma més simple, en partit. Una versió errònia resulta en confondre l'aspa de Castella i Lleó amb les armes de Sicília.<ref>Menéndez Pidal; El escudo de armas de Navarra, Departamento de Presidencia, Justicia e Interior del Gobierno de Navarra, 2000</ref> Paral·lelament, a Navarra emprà una versió on figuren les armes quarterades d'Aragó i Navarra tal com s'observa en un segell de 1427.<ref>Menéndez Pidal; [http://books.google.cat/books?id=cCLL5mbUA-wC&lpg=PA195&dq=principe%20de%20viana%20armas%20evreux&hl=ca&pg=PA195#v=onepage&q&f=false El Escudo de España; p. 195]</ref>
 
El rei va morir a [[Barcelona]] el [[19 de gener]] de [[1479]], i està enterrat al [[Monestir de Poblet]]. Al [[Regne de Navarra]] fou succeït per la seva filla, [[Elionor I de Navarra]], nascuda del seu primer matrimoni. A la [[Corona d'Aragó]] fou succeït pel seu fill [[Ferran el Catòlic]], a qui havia promès en matrimoni el [[1469]] amb la infanta Isabel de Castella, futura [[Isabel I de Castella]].
 
== Títols i successors ==
En pujar al tron el seu pare [[Ferran I d'Aragó]] el [[1412]], aquest li concedí el títol de [[duc de Montblanc]]. Després d'haver-se casat amb [[Blanca I de Navarra]], rebé en dot l'herència d'aquesta i el [[1425]] foren coronats reis de Navarra. Aquell mateix any rebé el [[comtat de Ribagorça]] del seu germà Alfons el Magnànim, el qual l'havia heretat a la mort d'[[Alfons V de Ribagorça]], que va morir sense hereus legítims,. Un cop Joan fou nomenat [[rei d'Aragó]], el [[1458]] el concedí al seu fill, el príncep [[Ferran el Catòlic|Ferran]]. El [[1433]] rebé també el [[ducat de Gandia]] d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se n'havia fet càrrec des de la mort d'[[Alfons V de Ribagorça]]. El [[1439]] el cedí al seu fill [[Carles de Viana]]. A la mort d'aquest el [[1461]], el títol passà a la corona fins al [[1485]], quan el ducat és adquirit per [[Pere Lluís Borja]] (primer duc borgià de Gandia i fill del [[papa]] [[Alexandre VI]]), després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el qual [[Gandia]] actuava com a penyora. Però la prematura mort de Pere Lluís va fer que heretés el ducat el seu germà [[Joan Borja]].
 
1.983.303

modificacions