Joaquim Casas i Carbó: diferència entre les revisions

Publicà els llibres ''Catalònia (Assaigs nacionalistes)'' (1908), ''Set Odes'' (1933), ''El problema peninsular'' (1933), ''Blancs, negres, grocs'' (1935), ''Del present i del pròxim avenir'' (1935).

 

El 1891 va publicar un assaig on va defensar l'origen cèltic dels catalans.<ref>{{ref-llibre|títol=El antisemitismo en España: la imagen del judío, 1812-2002|pàgines=243|cognom=Álvarez Chillida|nom=Gonzalo|editorial=Marcial Pons Historia|lloc=Madrid|data=2002|isbn=84-95379-44-9}}</ref> Va realitzar una conferència a l'[[Ateneu Barcelonès]] el dia [[23 d'abril]] de [[1896]] amb el títol "''Catalunya trilingüe''". La intervenció fou publicada junt amb un "Auto-comentari" signat el [[13 de març]] de [[1908]] en el llibre ''Catalònia'' (''Assaigs nacionalistes'') Crida l'atenció el subtítol de la conferència "''Estudi de biologia lingüística''", coherent amb l'època en què es va escriure. Avui seria considerat un estudi sociolingüístic. Aquest assaig és una reflexió de la situació, els orígens i les perspectives de la situació [[Sociolingüística del català|sociolingüística catalana]], en la línia del que farà posteriorment [[Delfí Dalmau]]. La rigorositat del termes emprats i la minuciosa anàlisi de la realitat i dels orígens d'aquesta realitat s'aparta totalment del discurs efusiu de cert [[catalanisme]] i forma part del que podríem anomenar el discurs de la modernitat que travessa tot el {{segle|XX}}. En l'assaig hi predomina l'anàlisi i la descripció de la realitat i dels mecanismes sociopolítics i psicosocials que hi intervenen. Delimita acuradament el domini lingüístic del [[català]] "llengua autòctona i que com a tal dóna caràcter de nacionalitat" enfront del [[castellà]] i el [[francès]] "llengües importades i que amb caràcter purament complementari viuen superposades a la catalana dins d'aquest territori".

 

 

== Referències ==

{{Referències}}