Jordi Cots i Moner: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

Després de freqüentar escoles de barri en els seus primers anys, va als [[Clergues Regulars de les Escoles Pies|Escolapis]] del carrer Diputació de Barcelona. Passa quasi dos anys de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] a [[Banyoles]], i és alumne d'un Grup Escolar que segueix la més pura tradició pedagògica catalana. Acabada la guerra comença el batxillerat al [[Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús|Col·legi Casp]], de Barcelona, dels [[Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús|Jesuïtes]] i l'acaba a l'[[Institut Jaume Balmes]], on comparteix aula amb [[Josep Maria Castellet]], [[Manuel_Sacristán_Luzón |Manuel Sacristán]] i el músic [[Josep Cercós i Fransí|Josep Cercós]].{{CN|data=gener de 2018}}

 

En una Universitat que solament oferia les titulacions més clàssiques, estudia la carrera de Dret. Coincideix a la Facultat novament amb Josep Maria Castellet, i amb [[Francesc Casares]], [[Joan Reventós]], [[Antoni_Tàpies_i_Puig | Antoni Tàpies]], [[Josep Maria Ainaud]], [[Albert Manent]], Enric Gispert. I per bé que una mica més grans, [[Enric Jardí i Casany|Enric Jardí]] i [[Jaume Picas]].{{CN|data=gener de 2018}}

 

Finalitza els estudis universitaris el 1950, i exerceix la carrera d'advocat durant dotze anys, amb especial dedicació al dret de família. Encara el 1950 ingressa, amb la que havia de ser la seva muller, al Terç Orde franciscà del Santuari de Pompeia, de Barcelona. N'era consiliari un conegut caputxí, el Pare Evangelista de Montagut.{{CN|data=gener de 2018}}

 

El 1963 deixa la carrera d'advocat per consagrar-se a la pedagogia. Havia donat classes de dret i sociologia en algunes escoles d'adults. Novament Joan Triadú li facilita l'entrada a la Institució Cultural del CICF, de la qual ell era director general. Jordi Cots s'havia responsabilitzat, durant dos anys, del Centre d'Estudis Pedagògics del CICF, una escola nocturna d'adults de preparació lliure per al Magisteri. I aquest 1963 el CICF crea l'Escola Thau i en confia la direcció a Jordi Cots, que li confereix l'orientació pedagògica, especialment pel que fa a l'etapa preescolar i de primària. També li donà el nom de Thau, d'arrels franciscanes. Els seus models són [[Johann_Heinrich_Pestalozzi|Pestalozzi]] i, sobretot, [[Georg_Kerschensteiner|Kerschensteiner]]; per al parvulari, tot el que era vigent del mètode [[Montessori]], després a l'[[escola Talitha]]. Jordi Cots en fou director durant set anys. Després se'n féu càrrec directament Joan Triadú. Mentrestant, el 1965, neix [[Escola de Mestres Rosa Sensat|Rosa Sensat]]; i Jordi Cots n'és cofundador amb [[Marta Mata]]. Dóna, als cursos de tarda, la matèria d'Història de l'Escola.{{CN|data=gener de 2018}}

 

El 1970 s'integra a l'Institut de Ciències de l'Educació, ICE, de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, i és cap d'estudis de l'Institut Experimental Pilot Joanot Martorell, on s'assaja el nou Curs d'Orientació Universitària, COU.{{CN|data=gener de 2018}} Quan els Jesuïtes, el 1973, decideixen adoptar la coeducació per a les seves escoles, és cridat per dirigir el que aleshores s'anomenava Primera Etapa d'Educació General Bàsica, al Col·legi Casp. S'hi està també set anys.{{CN|data=gener de 2018}} Finalment, del 1980 al 1988, dirigeix la Residència Escolar Bell·lloc, amb mil dos-cents alumnes, prop de Cardedeu, que comprenia els vuit cursos d'Educació General Bàsica.{{CN|data=gener de 2018}} El 1987 és escollit membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials.{{CN|data=gener de 2018}}

 

A l'època de l'ICE de l'Autònoma se li proposa de ser professor de l'Escola Universitària de Formació de Professorat de la UAB. Però ha de tenir el grau de doctor. Com que per la seva titulació universitària no pot escollir un tema pedagògic es decideix per un estudi sobre la Declaració Universal dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides, de 1959. Amb tot i haver abandonat la idea de ser professor de l'Escola de Formació de Professorat, acaba la tesi i la llegeix el 1978, coincidint amb la proclamació, per al 1979, de l'Any Internacional de l'Infant.{{CN|data=gener de 2018}}

 

* Articles en revistes de caràcter literari, jurídic o de serveis socials

 

* Medalla President Macià al mèrit en el treball, 1989

* Premi Barcelona Solidaritat, de l'Ajuntament de Barcelona, 1991