Josep Dencàs i Puigdollers: diferència entre les revisions

'''Josep Dencàs i Puigdollers''' ([[Vic]], [[19 de març]] de [[1900]] – [[Tànger]], [[13 de febrer]] de [[1966]]) va ser un polític [[Independentisme català|independentista]] [[Catalunya|català]] promotor dels [[Escamots d'Estat Català]], Conseller de Sanitat i de Governació de la [[Generalitat de Catalunya]] entre 1932 i 1934.

 

Va néixer al si d'una família de farmacèutics [[Vic|vigatans]] que el 1903 van traslladar-se a [[Sant Andreu de Palomar]], on es començà a formar políticament entorn del Centre Popular Catalanista de Sant Andreu (entitat vinculada al catalanisme conservador de la [[Lliga Regionalista|Lliga]]). Va llicenciar-se en [[Medicina]] a la [[Universitat de Barcelona]], on entrà en contacte amb el "catalanisme radical" (nom que rebia aleshores l'independentisme català) del recentment creat [[Estat Català]] (EC). Durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]] compaginava la seva feina de metge als barris populars del [[Verdun (Nou Barris)|Verdum]] i la [[Trinitat Vella|Trinitat]] amb la militància a EC, propugnant un acostament del "catalanisme radical" a l'obrerisme. L'any 1924 es casa amb Raimonda Cararach i Rivera (filla de [[Josep Cararach i Mauri|Josep Cararach]], un prohom de la Lliga),<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Claret|nom = Jaume|article = El tercer home era Dencàs|publicació = Quadern. El País|url = |data = 16-10-2014|pàgines = 4}}</ref> i el 1928 funda la Clínica Sant Jordi amb la col·laboració del seu sogre i entra a la [[Francmaçoneria|maçoneria]] a través de la lògia ''Inmortalidad'' de [[Barcelona]].

 

Fou un dels promotors de la Conferència d'Esquerres Catalanes de la qual sorgiria el març de [[1931]] [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), dins la qual quedaria ressituat Josep Dencàs. Així, fou elegit diputat al [[Congrés dels Diputats]] a les [[Eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals]] de juny de 1931 i diputat al [[Parlament de Catalunya]] després de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932|eleccions de 1932]]. D'aquests comicis en sortirà el primer govern estatutari de la Generalitat, presidit per [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]], i dins del qual fou conseller de Sanitat i d'Assistència Social de 1933<ref name=":0" /> al 1934, quan li va ser encarregada la Conselleria de Governació. Promou el ''Comitè de lluita antivenèria'', el ''Segell pro Infància'' i campanyes contra la tuberculosi.<ref name=":0" />

 

Mort [[Macià]], al gener de 1934 el Parlament proclama [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]] com a President de la Generalitat i, amb els escamots ja dissolts per la polèmica que havien provocat, renova a Josep Dencàs en el càrrec de Conseller de Sanitat alhora que, per la greu malaltia de [[Joan Selves i Carner|Joan Selves]] que n'era titular, el fa responsable també de la de Governació de la qual passarà a ser titular el 28 de juny de 1934 a causa de la mort de Selves.<ref name=":0" /> Sent conseller de Governació promou, conjuntament amb el cap dels Serveis d'Ordre, [[Miquel Badia i Capell|Miquel Badia]], una política de xoc amb els elements incontrolats de la [[CNT-FAI]] que llavors era el sindicat hegemònic; recuperant també les milícies armades i desarmant els [[Sometent#El_Sometent_al_segle_XX|sometents]].<ref name=":0" /> Com a membre del govern, participà en els [[Fets del sis d'octubre|fets del 6 d'octubre]] de 1934, la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola que dugué a terme Lluís Companys. Amb alguns membres de la conselleria va aconseguir no ser detingut i va exiliar-se a França.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Dencàs|nom = Josep|article = El 6 d'octubre des del Palau de Governació|publicació = Curial|url = |data = 1979|pàgines = }}</ref> El febrer de 1935 fou detingut atès que el [[Govern d'Espanya]] presentà una ordre d'extradició al [[Govern de França]]. Fou empresonat a la presó de [[La Santé]] de [[París]], on ingressà el 19 de febrer de 1935 i en sortí el 28 de juny d'aquell any.<ref name="Rabassa" />

 

Quan esclata la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] el juliol de 1936, Dencàs era un dels líders d'Estat Català, reconstituït novament com a partit independent a partir de la fusió d'un ampli sector de les JEREC, antics membres d'Estat Català, [[Nosaltres Sols!]] i el [[Partit Nacionalista Català]]. Però aviat, amb la revolució en marxa a la rereguarda republicana, i per la pressió que contra ell exercien alguns sectors incontrolats de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]] als quals havia combatut, decideix fugir, el 2 d'agost de 1936, amb la seva família a [[Gènova]], on fou detingut per la policia italiana i empresonat. Posteriorment fou alliberat, mercès a la intervenció de l'advocat [[Henri Torrès]], que ja havia defensat a Francesc Macià després dels fets de Prats de Molló, i després contactà amb diferents catalans exiliats a [[França]]. Instal·lat a Banyuls sobreviu amb la seva dona fent ell de metge i ella de perruquera, mentre col·labora a ''[[Quaderns Polítics, Econòmics i Socials]]''.<ref name=":0" />

 

Finalment es traslladà a la ciutat de [[Tànger]] el 1948, que llavors era un condomini internacional de diversos països. Allà [[Josep Andreu i Abelló]], expresident del [[Tribunal de Cassació de Catalunya]] i director general del [[Banc Immobiliari del Marroc]], l'ajudà fent que la consulta de Dencàs fos el centre d'atenció mèdica dels empleats del banc.<ref name=":0" /> L'any 1956 amb la independència del Marroc la ciutat s'hi integra i molts catalans, inclòs Abelló, se'n van. Dencàs demana permís per retornar a Barcelona, però no el rep i mor el [[1966]] a causa d'una infecció de ronyó.<ref name=":0" />

 

La figura de Josep Dencàs generà controvèrsia ja entre els seus coetanis i actualment no hi ha unanimitat en la historiografia pel que fa a algunes de les seves actuacions. En aquest sentit, Dencàs ha estat acusat de feixista, com a conseqüència d'estar al capdavant dels [[Escamots d'Estat Català]]. Els escamots utilitzaven una estètica i un comportament paramilitar amb alguns paral·lelismes al feixisme emergent a altres llocs d'Europa, característiques que comportaren que els seus crítics el titllessin de ''feixista''.<ref name=":0" /> Tanmateix, alguns historiadors han subratllat que els Escamots d'Estat Català eren una força de xoc i que no poden classificar-se com a feixistes, ja que no tenien una ideologia totalitària ni imperialista.<ref name="Rabassa">{{Ref-publicació|cognom = Rabassa|nom = Jordi|article = Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat|publicació = |url = |data = 2006|pàgines = 141}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Fundació Josep Irla|nom=|article=Josep Dencàs i Puigdollers|publicació=memoriaesquerra.cat|url=https://memoriaesquerra.cat/biografies/dencas-puigdollers-josep|data=|pàgines=}}</ref>