|
El seu territori tradicional està dividit entre quatre regions estatals: [[Llenguadoc-Rosselló]] (55,6%), [[Migdia-Pirineus]] (24,8%), [[Roine-Alps]] (13%) i [[Alvèrnia]] (6,6%). Limita al N amb el [[Lionès]], a l'E amb el [[Delfinat]], el [[Comtat Venaissí]] i [[Provença]], al S amb els [[Països Catalans]], al SW amb el [[País de Foix]], a l'W amb [[Guiena]] i [[Gascunya]] i al NW amb [[Alvèrnia]], i s'estén des del [[massís de les Corberes]], al SW, fins al [[riu Roine|Roine]], a l'E, i des de la [[mar Mediterrània]] fins al [[massís Central]].
Ocupa una superfície d'uns 42.700 km² i té uns 3.650.000 habitants (cens de 1999), dels quals 52% viuen a la regió de [[Llenguadoc-Rosselló]], 35% a [[Migdia-Pirineus]], 8% a [[Roine-Alps]], i 5% a [[Alvèrnia]]. Comprèn els departaments d'[[Aude]], [[Gard]], [[Erau]] i [[Losera]], i part del de l'[[Alta Garona]] (Tolosa).<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0037674.xml|títol=Llenguadoc {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2019-04-01}}</ref> Llevat d'aquest territori forma, amb el [[Rosselló]] (departament dels [[Pirineus Orientals]]), una regió administrativa francesa.
[[Fitxer:Mapa_Llenguadoc_hictòric.PNG|miniatura|El Llenguadoc històric]]
== Orografia ==
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga (d'uns 200 km) i estreta, que s'eixampla per les valls de [[riu Aude|l'Aude]] i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris (garrigues) que pugen cap a terres altes (els Causses al centre, les Corberes al SW, les [[Cevenes]] a l'E). La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys. Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l'[[Aquitània]] (característiques atlàntiques), amb predomini del clima mediterrani; els estius són molt secs (amb temperatures que arriben a 40 °C) i els vents forts (tramuntana). Els rius principals són l'[[Riu Aude|Aude]], l'[[Riu Orb|Orb]], l'Erau, el [[Vidorle|Vidourle]], [[riu Arieja|l'Arieja]], el [[Garona]], el Gard i el [[Roine]].
== Llengua d'oc ==
|
