Khivà: diferència entre les revisions

== Història ==

{{VT|Khanat de Khivà}}

La regió de Khivà és un dels antics pilars de les activitats culturals i de l'arquitectura [[Iran|iranianes]]. Històricament, els seus habitants eren d'arrel iraniana, de la branca coràsmica. Parlaven una [[persa|llengua irànica]] oriental anomenada [[coràsmic]]. Com a conseqüència dels constants atacs i de les migracions dels turcs, la regió té ara una població barrejada i ha perdut la llengua persa. Els natius anomenaven a la ciutat com Khivak. Istrakhri, Mukaddasi i Yakubi l'esmenten al segle X i diuen que era una gran ciutat construïda al canal d'un riu amb diverses mesquites; No va agafar importància fins al segle XVI sota els uzbeks.

 

Fou el [[1873]], després de la conquesta russa de les ciutats veïnes de [[Taixkent]] i [[Samarcanda]], quan el general [[Konstantin Kaufmann]] va sortir d'Oremburg, i amb el suport de Krasnovodsk a la part oriental de la mar Càspia, i Perovski en el curs inferior del Sirdarià i a Taixkent, van avançar simultàniament cap a Khivà amb 13.000 soldats d'infanteria i de cavalleria. La ciutat va caure el [[28 de maig]] de 1873, i tot i que [[Rússia]] ara controlava la ciutat, nominalment va permetre que romangués com una nació [[vassall]]a semi independent, sota la forma del protectorat, cedint a Rússia tots els territoris a la dreta de l'Amudarià i pagant una forta indemnització.

 

[[Fitxer:Khiva Узбекистан panorama.JPG|miniatura|700px|center|Panorama de Khivà]]

[[Fitxer:Khiva Узбекистан panorama2.JPG|miniatura|700px|center|Panorama de Khivà]]

El [[17 d'octubre]] de [[1923]] la República Popular de Coràsmia o Khivà es va transformar en República Socialista Soviètica de Coràsmia, i a la constitució aprovada el dia [[23 d'octubre]] va establir la seva nova bandera, vermella i amb un estel vermell de vores grogues prop del cantó, i a sota, en lletres petites, la frase: "proletaris de tots els països, uniu-vos!", i sota d'això el nom de la República en caràcters més grans. La república es va dissoldre el [[1924]] per integrar-se a les noves repúbliques ètniques soviètiques de l'Àsia Central. Una part del país va passar al [[Turkmenistan]] i la resta a l'Uzbekistan.

 

La ciutat tenia unes notables muralles, alguns alts minarets, mesquites i una gran torre rodona que reflectia els rajos del sol. La porta principal era la d'Hazarasp. La ciutadella a l'interior tenia una muralla pròpia (possiblement la muralla antiga de la ciutat) amb quatre portes i mesurava 1,5 km; molts edificis eren dins la ciutadella. Les muralles exteriors foren construïdes el 1842. A la plaça principal hi havia el palau del khan amb un gran harem, la madrassa i edificis privats i en un angle la torre rodona de Khivà de 39 metres d'altura, sense cap ornament excepte versicles de l'Alcorà. L'estructura més sagrada era la mesquita de Pahlivan Ata amb la tomba del patró local Pehlivan Ahmed Zemchi, que Vambery suposa del segle XVI i Mc Gahan de 1811. A la ciutat hi havia altres tres mesquites destacades: Jüm (a la que el khana nava els divendres), la Khanmesjidi a la ciutadella; i la Karaiismedjidi a la que anaven alts personatges. La madrassa principal era la de Medemin Khan (Muhammad Amin Khan) construïda el 1841 per un arquitecte persa; altres madrasses eren la d'Allah Kuli Khan, Kutlugh Murad Inak, Arab Khan, i Shir Ghazi Khan. Hi havia diversos basars però no botigues. El caravanserrall fou construït el 1823 per Muhammad Rahim Khan I.