Koti: diferència entre les revisions

Quant a la classificació genètica, Koti es considera generalment que pertany al grup Makhuwa (P.30 a [[Malcolm Guthrie|classificació de Guthrie]] classificació). Una gran part del seu vocabulari però es deriva d'una varietat passada de [[suahili]], en l'actualitat la llengua franca de gran part de la costa d'Àfrica oriental. Aquesta influència suahili se sol atribuir als comerciants de [[Kilwa Kisiwani | Kilwa]] o un altre lloc de la costa de [[Zanzíbar]], que al segle XV es va establir a Angoche. Arends et al. suggereixen que podria arribar a ser una [[llengua mixta]] makhua-suahili.<ref>Arends, Muysken, & Smith (1995), ''Pidgins and Creoles: An Introduction''</ref>

 

El nom anomenat ''Koti'' es refereix principalment a l'illa. Una antiga forma és {{IPA|[ŋɡoji]}}; aquesta forma amb el prefix nominal de segona classe ''a'' per 'gent' va donar lloc al nom portuguès ''Angoche''. El nom local africà molt més antic d'Angoche, encara en ús, és ''Parápaátho''. Angoche probablement es va establir al segle XV pels dissidents de [[districte de Kilwa|Kilwa]]. En els segles següents va florir com una part de la xarxa de comerç de l'Oceà Índic.

 

En Makhuwa, la llengua regional dominant de la major part del nord de Moçambic, els Koti són nomenats ''Maka'', igual que altres comunitats musulmanes costaneres que formaven part de la xarxa comercial de l'Oceà Índic. La majoria dels koti tenen almenys algun coneixement de makhuwa o un dels seus dialectes veïns; aquest bilingüisme estès ha tingut una influència considerable en la llengua Koti en els últims anys.

 

El koti té cinc vocals. Les vocals obertes {{IPA|ɛ}} i {{IPA|ɔ}} s'escriuen normalment ''e'' i ''o''. Les vocals altes ''i'' i ''u'' no es troben a principi de paraula. Hi ha una forma restringida d'[[harmonia vocàlica]] en bases verbals que causen /u/ en extensions verbals que es representen [o] després d'una altra /o/; per tant, les extensions de separació ''-ul-'' i ''-uw-'' apareixen com ''-ol-'' i ''-ow-'' després de la vocal ''o''. D'altra banda, una anàlisi de la distribució mostra que /o/ tendeix a trobar-se principalment després d'una altra /o/, i només en rares ocasions després que les altres vocals.

 

La longitud vocàlica és contrastiva en koti, excepte a final de paraula. Les vocals llargues es tracten millor com dues unitats de to ascendent. Hi tenen lloc molts processos de coalescència vocal dins de les paraules, així com els límits dels morfemes: ''mathápá mawíxí apa'' → ''mathápá mawíx'áapa'' 'aquestes fulles verdes' (l'apòstrof mostra la situació de coalescència).

 

La següent taula mostra l'inventari consonàntic de Koti. Els dos esllavissaments ''w'' i ''y'' són contrastives fonèticament només en certs contextos; en alguns altres contextos, que es poden derivar de les vocals. Les consonants entre parèntesis són extremadament rars, amb l'únic exemple de ''dh'' en el corpus de S&M ''adhuhuri'' 'segona oració del matí', sent en variació amb ''aduhuri''; la fricativa ''zh'' es troba només en alguns préstecs recents del [[portuguès]]. En general les oclusives sonores són poc freqüents i tendeixen a trobar després d'una nasal homorgánica tonal. A més, les oclusives sonores varien sovint amb les seves homòlegues sordes no aspirades.

 

 

== Bibliografia ==

 

== Enllaços externs ==