La Publicidad: diferència entre les revisions

El 1915 fou adquirit pel navilier Antoni Tayà, amb [[Romà Jori i Llobet|Romà Jori]] com a director,<ref>{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 15}}</ref> que li donen un to més catalanista i obrerista, amb col·laboracions d'[[Andreu Nin]], [[Antoni Rovira i Virgili]], [[Eugeni Xammar]], [[Carles Soldevila]]. Entre novembre de 1916 i gener del 1917 [[Francesc Macià]] fou corresponsal de la revista a París.<ref name="Sapiens121macià">{{ref-publicació| cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref> L'1 d'octubre de 1922 el comprà [[Acció Catalana]] per a fern-ne l'aparell de difusió del partit. Després d'una etapa bilingüe, es transformà en un diari en llengua catalana amb el nom de ''La Publicitat''.

 

L'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]] conserva una important col·lecció de dibuixos d'[[Apel·les Mestres]] (1854-1936) integrada per 1.290 acudits originals publicats a ''La Publicidad'', entre els anys 1896 i 1906, a la secció ''La Nota del Día''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barjau|nom= S.|cognom2= Guiral|nom2= A.|cognom3= Sendra|nom3=E. |edició=1a ed|títol=L'humor gràfic a Barcelona : 175 anys de tradició humorística catalana (1841-2016)|url=https://www.worldcat.org/oclc/990412037|editorial=Efadós|data=2016|lloc=El Papiol, Baix Llobregat|isbn=978-84-16547-00-5}}</ref>