Lar: diferència entre les revisions

8 bytes afegits ,  fa 1 any
m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (Manteniment i estandardització de plantilles)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
L'origen es remunta als cultes dels [[etrusc]]s vers els déus familiars.<ref>Ryberg, pàg. 10 - 13: L'autor informa que en una pintura mural, a la tomba dels lleopards, a la ciutat etrusca de [[Tarquínia]], es veu una representació oferint figuretes que podrien ser Lares o Manes (avantpassats deïficats) en una processó fúnebre. També es va trobar un gerro amb pintura negra on hi ha dibuixat un altar com els que els romans feien en honor dels lars, amb una corona de flors, un porc portat a ser sacrificat i unes serps com a símbol de la força regenerativa.</ref> Segons [[Ovidi]], són descendents de la [[nimfa]] [[Lara (mitologia)|Lara]] i de [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol= Fasti 2, V|pàgines=599.}}</ref> i tenien gairebé les mateixes atribucions d'aquest déu com la tutela de la llar i de la família, i la protecció a les cruïlles de camins. Un altre origen és la paraula etrusca ''Lar''(senyor o heroi).<ref>{{ref-llibre|nom=Thomas|cognom=Keightley|títol=The Mythology of Ancient Greece and Italy|pàgines=543|lloc=Londres|editorial=ed. Whittaker & Co.|data=1838}}</ref>
 
== Funcions ==
La religió de l'[[antiga Roma]] presentava dos vessants: els cultes públics o estatals i els cultes privats o domèstics (''lares domestici'' i ''lares publici''). Dins els cultes domèstics se situa l'adoració dels anomenats ''dii familiaris'' o déus de la família. Entre aquests es troben els ''lares loci'', la funció primordial dels quals era vetllar pel territori en el qual es trobava la casa familiar. Tant és així, que abans que la propietat privada fos regulada pel dret, eren els lars els encarregats d'evitar que els estranys s'endinsessin en terres alienes mitjançant l'amenaça d'alguna [[malaltia]] que podia arribar a ser mortal. Amb el temps els ''manes'' d'una casa van quedar més connectats amb el lloc d'enterrament i els ''lares domestici'' amb la terra i la casa. Només els esperits dels bons homes eren honorats com a ''lares'',<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Agustí d'Hipona]]|títol=La ciutat de déu, IX|pàgines=11}}</ref> i les dones no podien esdevenir ''lares'', però sί els infants de més de 40 dies. Els ''lares domestici'' es corresponen, en certa manera, als grecs {{polytonic|ἥρως ἐπώνυμος o ὁ κατ' οἰκίαν ἥρως}} (esperits dels herois).<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plutarc]]|títol=Romani Quaestiones|pàgines=10}}</ref> Els ''lares familiari'' eren inseparables d'una família i quan canviava d'adreça se n'anaven amb ells.
 
== Representacions ==
Les famílies romanes sentien una gran veneració pels lars, que representaven en forma de petites estàtues. Aquestes es col·locaven tant dins com fora de la casa a petits altars o ''[[lararium]]'', on es realitzaven les ofrenes o se'ls resaven oracions. En les cases o ''domus'', el [[larari]] solia situar-se a l'[[Atri (pati)|atri]], el més a prop possible de la porta principal. En el cas dels apartaments o ''insulae'', el larari es col·locava a prop de la cuina, encara que en una mateixa casa n'hi podia haver més d'un i no era estrany col·locar-los als dormitoris. El que era important, tanmateix, és que no estiguessin en llocs poc transitats o amagats, a fi que no quedessin ignorats, oblidats o robats. En definitiva formaven un membre més de la família (''[[gens (família)|Gens]]'').
 
 
[[Fitxer:Lararium, Pompeji.JPG|miniatura|Altar d'un ''lararium'' a [[Pompeia]]]]
== Lars públics i lars domèstics ==
[[Plini el Vell|Plini]] distingeix molt bé els lars públics dels domèstics. Els públics foren adorats no sols a Roma sinó en altres ciutats, de fet en totes les que seguien el model romà o el llatí.
 
* ''Lares marini'' o ''permarini'', adorats als vaixells.
 
== La Compitàlia ==
[[Fitxer:Procession of the Compitalia, bas-relief, Lateran Museum.png|miniatura|Dibuix d'un relleu que representa una processó portant la imatge d'un Lar durant la festa de la ''Compitalia''. (Museu Laterà, a Roma)]]
La ''Compitalia'' era la festa dedicada als ''Lares'' públics. La ciutat de Roma estava protegida per un Lar que tenia una estàtua a una capelleta (''[[sacellum]]'') incrustada en la muralla (''[[pomerium]]'').<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Tàcit]]|títol=''Annales''|pàgines=12, 24}}</ref> Cada barri de la ciutat (''vicus'') tenia, a més, el seu propi ''Lar'' situat a la cruïlla entre districtes. Eren els anomenats ''Lares Compitalicii'' i se celebrava un festival en el seu honor poc després de la [[Festes romanes|Saturnalia]] a final d'any. Durant aquesta festivitat se sacrificava un porc amb una processó prèvia pels carrers que acabava davant la capelleta de la muralla. En la darreria de l'època republicana [[Dionís d'Halicarnàs]] descriu l'oferiment d'un pastís de mel aportat per cada família.{{sfn|Lott|2004|p=31}} Es creu que aquesta festa va ser instituïda pel sisè rei, [[Servi Tul·li]], ja que en ser d'origen humil, tenia preferència per aquestes divinitats, en contrast d'altres reis i governants procedents de classe patrícia que preferien honorar la tríada capitolina. En l'època imperial, una altra festa es va relacionar amb els lars, la [[Laurentàlia]], celebrada al desembre, juntament amb l'adoració de Ròmul i Rem, els avantpassats protectors de la ciutat.
2.430.596

modificacions