Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Russia es la ama i bull khe la jente es dononi conta Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de Josefusi. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] |
||
Línia 5:
| etiqueta_fundacio1 = - Declarada
}}
'''
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-02.htm| títol = The Constitution of the Russian Federation| consulta=26 de desembre, 2007| obra = De l'article primer:Els noms "Federació Russa" i "Rússia" seran iguals"
}}</ref> és un [[estat transcontinental]] d'[[Euràsia]]. És una [[república semipresidencialista]] integrada per subjectes federals. Rússia limita amb [[Noruega]], [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Bielorússia]], [[Ucraïna]], [[Geòrgia]], [[Azerbaidjan]], [[Kazakhstan]], la [[República Popular de la Xina]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nord]]. L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic— és molt a prop de l'[[estat dels Estats Units]] d'[[Alaska]]. Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és el país més extens del món; la superfície de Rússia és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món.<ref>{{ref-web
Línia 20:
El nom de ''Rússia'' es deriva de ''Rus'' (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la [[Rus de Kíev]]. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a [[Occident]], el mot ''Rus'' va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nòrdica ''roðr'' o ''roþs-'' en paraules compostes (''roths-''), de manera directa, o per mitjà del [[finès]] ''Ruotsi''. El terme nòrdic significava 'gent que rema', ja que remar era el principal mètode per a navegar els rius russos i que es relaciona amb l'àrea costanera sueca de [[Roslagen]] o Roden, d'on havien sortit els [[varegs]] segons la ''Crònica russa primària'', i que s'havien fusionat amb els eslaus, i formarien així el poble rus. Segons aquesta teoria el nom ''Rus'' hauria tingut el mateix origen que els noms finès i [[estonià]] per a referir-se a [[Suècia]]: ''Ruotsi'' i ''Rootsi''.
Les teories antinormanistes, que van sorgir des del {{segle|XVIII|s}} però que cobrarien més força en el {{segle|XX}}, suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la ''Crònica primària russa'', que diu que els varegs foren "convidats". [[Borís Ribakov]], el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la ''Crònica'', havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de [[Vladímir Monomakh]]. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de ''Rus'' prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ''ruslo'' i ''rusalka''. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava
==
{{AP|Història de Rússia}}
=== Història primerenca ===
{{further|Regió d'Escítia|Colonització grega||Eslaus primerencs|Eslaus orientals|Huns|Pobles turquesos|Prehistòria de Sibèria}}
El [[pastoralisme nòmada]] es va desenvolupar a l'[[estepa pòntica]] als començaments de l'[[eneolític]].<ref name="Belinskij">{{ref-publicació|autor=Belinskij A, Härke, H|títol=The 'Princess' of Ipatovo|publicació=Archeology|volum=52|exemplar=2|any=1999|url= http://cat.he.net/~archaeol/9903/newsbriefs/ipatovo.html|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080610043326/http://cat.he.net/~archaeol/9903/newsbriefs/ipatovo.html|arxiudata=10 de juny de 2008| consulta=26 de desembre de 2007}}</ref>
Linha 41 ⟶ 42:
Després del {{segle|XIII|s}}, [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural.
===Rússia Imperial
{{Article principal|Imperi Rus}}
Arribat el {{segle|XVIII|s}}, el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast [[Imperi Rus|Imperi rus]], incloent-hi des de [[Polònia]] a l'est fins a l'[[oceà Pacífic]] a l'oest. L'expansió cap a l'oest va avivar la consciència russa de retard respecte als països europeus i va posar fi a l'aïllament dels primers temps. Els successius règims del {{segle|XIX}} van respondre a les esmentades pressions amb una combinació d'un tímid reformisme i fortes repressions. El [[feudalisme]] rus va ser abolit formalment el [[1861]], però en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per a incrementar les pressions revolucionàries.
===Revolució de febrer i
Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Piotr Stolipin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].
Linha 56 ⟶ 57:
Rússia va intentar construir una economia de mercat mitjançant l'abandonament de la planificació centralitzada i la propietat estatal i cooperativa que constituïen la base de l'organització econòmica soviètica, amb resultats sovint traumàtics. Malgrat els vaivens, Rússia encara conserva avui una continuïtat cultural i social amb el seu passat tsarista i després socialista. Roman la incògnita de com evolucionaran les seves noves institucions federals amb el pas del temps, ja que el poder executiu continua mantenint gran influència sobre el [[parlament]], els governs regionals i la societat civil en general.
==
Rússia és l'estat més gran del món i s'estén per gairebé tot el nord del supercontinent d'[[Euràsia]]: ocupa el nord d'[[Àsia]] (1/3 del total continental) i l'est d'[[Europa]], respectivament el 74,7% i el 25,3% del seu territori. Està separada del continent americà per l'[[estret de Bering]].
| |||