Lesguians: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 26:
Al final del {{segle|XIX}}, el lesguià va esdevenir llengua literària, encara que escrita en caràcters àrabs, que van subsistir fins al 1928. Des de 1904/1905, es va provar d'introduir el ciríl·lic sense èxit i el 1928 es van introduir els caràcters llatins, però 10 anys després es va imposar el ciríl·lic. Entre 1920 i 1960, fou utilitzat en l'ensenyament primari al Daguestan, però després es va deixar d'utilitzar en favor del rus (a l'Azerbaidjan, es va deixar d'utilitzar el 1939 en favor de l'àzeri). Els [[aguls]] el van tenir com a llengua oficial del 1920 al 1950. Els escriptors més importants foren el teòleg Said de Kockhur, el poeta Etim Emin, l'historiador (en àzeri) Hasan Alkadari, i els poetes Sayf Allah Cobanzade, Emir Arslan i Hadjdji d'Akhti.
 
== Organització política ==
Després de la caiguda de la [[Unió soviètica]], i pel que fa als lesguians del Daguestan, compten amb el partit [[Savdal]] ('Unitat'), fundat el juliol del 1990 a [[Derbent]] i dirigit pel general Kochimanov i [[Ruslan Ashuraliev]], que reclama la unificació dels pobles lèsguics. Els de l'Azerbaidjan fundaren ''Samur'', partit lèsguic format el 1991, rival de l'anterior, dirigit per [[Ali Musaev]], partidari d'unir tots els pobles lesguians de l'Azerbaidjan; el juliol del 1992, patrocinà la formació d'un Partit Democràtic Lesguià de l'Azerbaidjan. I d'altra banda, ''Alpan'' és un partit lesguià fundat el 1995 per [[Amiran Babaev]], partidari de la unificació dels territoris lesguians a l'Azerbaidjan i Daguestan. Són un dels pobles fundadors el [[1989]] de la [[Confederació de Pobles del Caucas Nord]].