Litografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 9:
El mot català "litografia" prové del [[grec antic]] ''lithos'' pedra, i ''graphe'' dibuix.
== Procés tècnic ==
La litografia es pot aplicar directament usant qualsevol [[tècnica pictòrica]] o de [[dibuix]]: [[pinzell]], [[ploma]], [[llapis]], [[pastel]], etc. Per a aquest tipus d'impressió s'utilitza una [[pedra calcària]], o altre tipus de [[pedra]], lluentada sobre la qual es dibuixa la [[imatge (arts visuals)|imatge]] a imprimir. Aquest procés es basa en la incompatibilitat de solubilitat entre el greix i l'aigua. La pedra o planxa s'humiteja amb una solució de [[goma aràbiga]] i [[àcid nítric]], que fa resistent la [[tinta]] de les zones no dibuixades i que, al contrari, s'absorbeixi la tinta de base [[greix]]osa o d'[[oli]] de les zones dibuixades. Així, una vegada la pedra està humitejada, la [[tinta]] d'impressió solament queda retinguda en les zones dibuixades prèviament. La impressió és un reflex [[simètric]], com vist en un [[mirall]], del dibuix original.
Línia 25:
Malgrat la litografia hagi caigut en desús com a procediment d'impressió, actualment el podem trobar vinculat al món de les arts plàstiques.
== Als Països Catalans ==
En els [[cartell]]s impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del {{segle|XIX|s}} i primeres dècades del {{segle|XX}}, s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els [[disseny]]ats en la zona republicana durant la [[Guerra Civil espanyola]].
A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és [[Josep March]] amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|títol=www.bnc.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|data=2014}}</ref> custodiada a la [[Biblioteca de Catalunya]], institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb què es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: [[Picasso]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Joan Miró|Miró]], [[Mondrian]], [[Ramon Casas]], [[Antoni Tàpies i Puig|Tàpies]], [[Alfons Mucha]], etc.
== Galeria d'imatges ==
<center>
<gallery>
|