Llengües cèltiques continentals: diferència entre les revisions

Lingüísticament, les llengües cèltiques continentals es divideixen en el [[celtibèric]] i el [[gal]]. El gal, a més, es pot subdividir en gal transalpí, gal cisalpí, [[Idioma gàlata|gàlata]], [[lepòntic]] i nòric, i és desconeguda encara la relació entre aquests subgrups.

 

Tot i que sembli que els [[celtes]] parlaven desenes de llengües diferents i dialectes per tot Europa en [[època preromana]], només hi ha cinc llengües amb suficient documentació i testimoni escrit.

* El '''[[lepòntic]]''' (segles&nbsp;VIIaC - IVaC)<ref>{{smallcaps|Lambert}}, Pierre-Yves (1994). ''La langue gauloise''. Editions Errance, p. 14.</ref> es parlava a la part meridional dels [[Alps]]. Generalment es considera un dialecte primerenc del gal, i el gàlata podria tractar-se d’un dialecte posterior. N'hi ha proves en diverses inscripcions i topònims.

* El '''[[Llengua gàlata|gàlata]]''' era la llengua que es parlava a la zona al voltant d’[[Ankara]], capital actual de [[Turquia]]. Els autors clàssics esmenten que aquesta llengua era molt semblant a la que es parlava a la Gàl·lia. A més, hi ha proves d’invasió i assentament en aquesta zona de tribus celtes provinents del continent europeu.

* El '''[[nòric]]''', que és el nom donat molts cops als dialectes celtes parlats a l’[[Europa central]] i [[Europa de l'Est|oriental]], era la llengua parlada a [[Àustria]] i [[Eslovènia]]; només se n’han conservat dos fragments de textos, plens de noms propis i topònims.

** El '''[[celtibèric]]''' o '''iberocelta nord-oriental''' (segles IIIaC – IaC)<ref name="smallcaps"/> és el nom donat a la llengua que es parlava al nord-est d’Ibèria, entre el naixement dels rius [[Duero]], [[Tajo]], [[Xúquer]] i [[Túria]], i el del riu [[Ebre]]. Està documentat en prop de dues-centes inscripcions i topònims. Cal, però, no confondre aquesta llengua amb la [[llengua ibèrica]]. D’altra banda, els [[Tartessos|pobles tartessis]], al sud-oest d’Ibèria podrien haver parlat una altra llengua cèltica.<ref>{{smallcaps|Koch}}, John T (2010). ''Celtic from the West''. "Chapter 9: Paradigm Shift? Interpreting Tartessian as Celtic". Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 292–293.</ref> El '''[[tartessi]]''' està documentat en unes noranta-cinc inscripcions amb vuitanta-dos signes llegibles en la inscripció més llarga.<ref>{{smallcaps|Koch}}, John T (2011). ''Tartessian 2: [http://www.oxbowbooks.com/bookinfo.cfm/ID/91450//Location/Oxbow The Inscription of Mesas do Castelinho ro and the Verbal Complex. Preliminaries to Historical Phonology]''. Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 1–198.</ref> Aquestes dues llengües s’han agrupat en el grup ''iberocelta''.<ref name="www4">{{smallcaps|Cólera}}, Carlos Jordán (2007). "[http://www4.uwm.edu/celtic/ekeltoi/volumes/vol6/6_17/jordan_6_17.pdf The Celts in the Iberian Peninsula: Celtiberian]". e-Keltoi 6: 749–750.</ref><ref>{{smallcaps|Cunliffe}}, Barry (2003). ''The Celts – A Very Short Introduction''. Oxford University Press. pp. 51–52.</ref>

** El '''[[lusità]]''' es parlava en l’àrea situada entre els rius Duero i Tajo, als territoris que actualment són [[Portugal]] i part de l’[[estat espanyol]]. Només està documentat en cinc inscripcions, juntament amb diversos [[Toponímia|topònims]].<ref>{{smallcaps|Wodtko}}, Dagmar S (2010), pp. 360–361.</ref><ref>{{smallcaps|Cunliffe}}, Barry (2003), pp. 51–52.</ref><ref>{{smallcaps|Wodtko}}, Dagmar S (2010). ''Celtic from the West''. "Chapter 11: The Problem of Lusitanian". Oxbow Books, Oxford, UK. pp. 360–361.</ref> Si bé és una llengua clarament indoeuropea, alguns acadèmics han proposat que, atès el seu caràcter arcaic, s’hauria de considerar una forma primerenca de la branca cèltica.<ref>{{smallcaps|Ballester}}, X. (2004). "'Paramo' o del problema del la /p/ en celtoide". ''Studi Celtici 3'', pàgs. 45–56.</ref> D’altres discrepen amb la designació com a llengua primerenca o [[Protocelta|protocèltic]] i hi veuen certs contactes amb les llengües itàliques i europees més arcaiques.<ref>''Indoeuropeos y no Indoeuropeos en la Hispania Prerromana'', Salamanca: Universidad, 2000.</ref><ref>"The inscription of Cabeço das Fráguas revisited. Lusitanian and Alteuropäisch populations in the West of the Iberian Peninsula". ''Transactions of the Philological Society'', vol. 97 (2003).</ref>

 

La designació moderna ''cèltic continental'' s’utilitza per a contrastar amb el ''cèltic insular''. Mentre molts acadèmics es posen d’acord que el cèltic insular és una branca diferent de la cèltica (Cowgill 1975; McCone 1991, 1992; Schrijver 1995), després de sotmetre les primeres a les innovacions lingüístiques més comunes, no hi ha proves suficients per a demostrar que aquest conjunt de llengües es puguin agrupar d’una manera tan simple. A raó d’això, la designació ''cèltic continental'' és un [[polifilètic]] i es refereix simplement a les llengües celtes no insulars. A causa del fet que se n’han preservat relativament poques proves en qualsevol de les llengües continentals, és difícil de realitzar una anàlisi de la [[lingüística diacrònica]] basada en el [[mètode comparatiu]]. Tanmateix, altres acadèmics veuen en les [[llengües britòniques]] i el [[gal]] un subgrup de les llengües celtes conegut com a ''[[cèltic-P]]''. Totes les llengües continentals són del grup cèltic-P, excepte el celtibèric, que és cèltic-Q, i tenen una influència clara i definida en totes les [[llengües romàniques]].