Llengües retoromàniques: diferència entre les revisions

Les llengües retoromàniques corren un perill cert de desaparèixer sota la pressió incessant de les potents llengües oficials dels estats que les inclouen. Pràcticament tots els parlants estan bilingüitzats en la llengua estatal de cada zona, alemany o italià. El perill és més agut pel que fa al romanx i al ladí, comunitats lingüístiques poc nombroses. El furlà, que, amb més de mig milió de parlants, per superfície i població constitueix el gruix principal del retoromànic, és la varietat que té majors potencialitats de normalització.

 

El vocalisme de cadascun dels dialectes retoromànics és diferent; tots, però, tenen com a mínim les set [[vocal]]s que també hi ha presents en el català.