Llibre del Coch: diferència entre les revisions

No s'ha de confondre aquest llibre amb un altre menys conegut, que també parla de cuina catalana i que es diu ''[[Llibre del Coch o del Ventre de la Canonja de Tarragona]]'',<ref>''Llibre del Coch o del Ventre de la Canonja de Tarragona'', edició a càrrec del Mossen Joan Serra i Vilaró, Tip. l'Acadèmia, a Barcelona, l'any 1.935</ref> redactat l'any [[1331]] per Guillem Clergue, majordom de [[Guerau de Rocabertí]].<ref>''Acta historica et archaeologica mediaevalia'', pàg. 201. Edicions Universitat Barcelona, 1994. {{ISBN|8447504549}}</ref>

 

És el primer llibre de cuina imprès en català.<ref name=eliana51/> A la [[Biblioteca Nacional de Catalunya]] se'n conserva una edició impresa a [[Barcelona]] el 15 de novembre de 1520, la més antiga que es coneix. El llaminer rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] va demanar expressament que fos traduït al castellà<ref name="janet">''Conquista y comida: consecuencias del encuentro de dos mundos'', pàg. 23. Janet Long, Ed. UNAM, 2003. {{ISBN|9703208525}} {{es}}</ref> i en aquesta llengua va ser editat per primer cop el 1529<ref name=janet/> (o 1525<ref>''Food in medieval times'', pàg. 122, Melitta Weiss Adamson, Greenwood Publishing Group, 2004. {{ISBN|9780313321474}} {{en}}</ref>) a [[Toledo]].<ref name=janet/> Aquest any també es va plagiar molta part del text al llibre ''Arte de Cocina'' de Diego Granado. Al llarg del segle XVI se'n van fer almenys cinc edicions en català i set en castellà.<ref name=eliana51/>

 

Segurament el llibre imprès de 1520 és una còpia d'un text més antic.<ref name=eliana51/> Està dedicat al rei [[Ferran I de Nàpols|Ferran I d'Aragó]], que va ser rei de Nàpols entre 1458 i 1494, i a més, i sobretot, manté les proporcions de la [[Quaresma]] precedents el 1491.<ref name=eliana51/> En cap moment no es menciona ni es coneix les modificacions dels menjars prohibits per l'[[Església (institució)|Església]] en època quaresmal, que a partir de 1491 permetia el consum de productes làctics (com llet i formatge, per exemple) i ous.<ref name=eliana51/> A més, l'original es va escriure abans del contacte d'[[Europa]] amb [[Amèrica]], el 1492, i no esmenta cap producte del nou continent.<ref name="romesco">''El romesco: història, tècniques i receptes'', pàg. 15. David Solé i Torné, David Solé. Cossetània Edicions, 2003. {{ISBN|8496035719}}</ref>

 

El llibre està compost de més de dos-cents capítols, la major part dels quals (dos-cents trenta-sis)<ref name=montserrat/> corresponen a receptes però, com el seu títol complet indica, comença amb capítols dedicats a com tallar la carn i els segueixen altres que ensenyen com servir a taula a diferents persones, com esmolar, servir aigua, fer de majordom, de cambrer, de mestre de sala, de guarda roba, etc. L'últim capítol, sota el títol "Taula" conté un índex.

 

En general, la cuina catalana abans de la introducció dels aliments americans no era excessivament diferent de la [[cuina de l'antiga Roma|romana]]. Els ingredients utilitzats s'havien reduït, les barreges també, prioritzant les més preuades i eliminant alguns aliments i mescles que avui ens semblarien "una mica esgarrifosos";<ref name=romesco/> en canvi augmenten les espècies.<ref name=romesco/> La cuina i la taula es refinen, es posen les bases de servir a taula,<ref name=romesco/> com mostra aquest llibre i d'altres de l'època, com per exemple el manuscrit ''[[Com tayllaràs devant un senyor]]''.

 

Sabem perquè està escrit al títol del llibre imprès que l'autor es deia "[[mestre Robert]]"<ref name=eliana52>''Cuina medieval catalana'', pàg. 52, Eliana Thibaut i Comalada</ref> i que era cuiner del "rei Ferran de Nàpols",<ref name=eliana52/> però no sabem si havia nascut a Nola,<ref name=eliana52/> a Noia,<ref name=eliana16>''Cuina medieval catalana'', pàg. 16, Eliana Thibaut i Comalada</ref> o altre lloc, ni "ningú sap qui fou aquest personatge".<ref name=eliana52/> És "nadiu de Catalunya".<ref name="janet24">''Conquista y comida: consecuencias del encuentro de dos mundos'', pàg. 24. Janet Long, Ed. UNAM, 2003. {{ISBN|9703208525}} {{es}}</ref>

 

Segons el capítol “De offici de mestre de Estable”, que descriu algunes obligacions del càrrec i diu: “E de aquesta materia nom curaré més de parlar-ne ara perquè en lo [[llibre de Menescalia]] ja molt largament n’he parlat:...”, cal suposar que l’autor del “Llibre del Coch” i el “Libre de Menescalia” foren la mateixa persona: el [[majordom]] del rei [[Alfons el Magnànim]], mossen [[Manuel Dieç]]. (Vegeu foli VIIIr o a Viquitexts:Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/'''''9''''')

 

El ''[[llibre de Sent Soví]]'' és un altre famós receptari català, aquest cop no imprès, sinó manuscrit, del qual es guarden còpies del {{segle|XIV}}. L'autor és desconegut, ja que, a diferència del del ''Llibre del Coch'', no signa el llibre. Les diferències en el tipus de cuina no són importants. Se sap que Robert de Nola coneixia el ''Llibre de Sent Soví'' i que n'utilitza alguns elements i receptes.<ref name=eliana51/> Com a innovació, per exemple, el mestre Robert proposa la llet d'[[ovella]] a més de la de cabra en alguna recepta. Quant a les espècies, en general el ''Llibre de Sent Soví'' utilitza menys espècies que el ''Llibre del Coch''.<ref name="melitta74">''Regional cuisines of medieval Europe: a book of essays'', pàg. 74, Melitta Weiss Adamson, Routledge, 2002. {{ISBN|0415929946}} {{en}}</ref> Al ''Llibre de Sent Soví'' només hi ha receptes catalanes mentre que el ''Llibre del Coch'' inclou, a més, receptes de cultures veïnes com [[Itàlia]], [[França]] o de països àrabs.<ref name=eliana51>''Cuina medieval catalana'', pàg. 51, Eliana Thibaut i Comalada, </ref> A cap dels dos, tot i que el Llibre del Coch va ser ràpidament traduït al [[castellà]], apareixen receptes [[castella]]nes.<ref name=eliana51/> El 1491 l'[[Església (institució)|Església]] decideix que els catòlics ja poden manjar ous i llet per [[Quaresma]], però això ho desconeix Robert de Nola, per la qual cosa aquests ingredients són absents a les receptes quaresmals d'ambdós llibres. L'estil del ''Llibre del Coch'' és més literari.<ref name=eliana51/> El ''Llibre de Sent Soví'' no es va donar a conèixer al públic fins ben entrat el segle XX, mentre que el ''Llibre del Coch'' va ser ràpidament, en paraules de [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]], "un veritable ''best seller''", es va traduir a diverses llengües i va ser "el llibre de cuina de l'[[Espanya]] del [[Renaixement]]".<ref name=eliana51/>

 

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/57915397105571162900080/index.htm ''Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch...''] Transcripció en lletra d'impremta actual, en català de l'època. {{ca}}

 

{{Referències}}