Palau del Real: diferència entre les revisions

El [[1810]], i amb motiu de la [[Guerra del Francès]], el Palau del Real va ser totalment enderrocat per les tropes liberals que defensaven la ciutat a les ordres del general [[Joaquín Blake]], argüint presumptes raons estratègiques, ja que en estar fora de la [[muralla del segle XIV|muralla]] s'argumentava que l'atacant francés s'hi podia fer fort. Així i tot, actualment es tendeix a pensar que aquesta va ser l'excusa per desfer-se d'un edifici que no aprofitava i tenia moltes despeses de manteniment, així com aconseguir diners amb la venda dels materials de l'enderroc. També hi ha qui sosté que, amb alguna d'aquestes excuses, es va aprofitar l'ocasió per a fer desaparéixer aquest gran símbol de les antigues llibertats valencianes, mentre a les corts[[Corts de Cadis]] les reivindicaven alguns representants valencians com a exemple a seguir.<ref>{{ref-web |cognom=Garrido |nom=David |url=https://www.diarilaveu.com/apunt/82358/tenia-valencia-un-palau-reial-i-els-espanyols-el-derrocaren |consulta=29 setembre 2020 |títol=Tenía València un palau reial: i els espanyols el derrocaren |obra=La Veu |data=12 juny 2018 |lloc=València}}</ref> El [[1814]], havent tornat al tron [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], el capità general de València, l'absolutista [[Francisco Javier Elío]], va ordenar amuntegar les runes de l'enderrocat palau i va formar amb ellselles dos menuts monticles que va envoltar de massissos sustentats, ombrejats d'arbusts i de flors. Posteriorment es van unificar en un de sol, conegut com ''la montanyeta'' del general Elío, i encara després en va desaparèixer una part quan es va obrir l'avinguda que porta el nom d'aquest general.