Khwaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
==Característiques==
Era una regió sense cap gran ciutat, només nombrosos centres petits, la importància relativa dels quals variava d’un període a l’altre. L’economia diversificada de Khwaf, que incloïa fruita, seda i, des del període mongol, com a mínim, la mineria del ferro li va permetre donar suport tant a una tradició continuada d’aprenentatge com a una elit terratinent local amb algunes aspiracions al poder militar.
La regió fou bressol de personatges famosos de tot tipus: homes militars, ulama, shaykhs i visirs. [[Mubariz al-Din Muhammad]] ibn al-Muzaffar, que va fundar la dinastia [[Muzaffàrida]] de Fars (1336–93), fa remuntar la seva ascendència a Khwaf. Els avantpassats dels muzaffarids havien abandonat Khwaf en la invasió mongola. Entre els homes reclamats com originaris de Khwaf per sobirans diversos hi ha el famós visir [[Gaznèvides|gaznàvida]] Abu Nasr Mishkan al-Zuzani (+ 1039), el xaikh Chishti Rukn al-Din Mahmud, conegut com Shah Sanjan (+ 1200–01 ) i el faqıh Mawlana Nizam al-din Mayizhnabadi, actiu a Herat sota els [[kàrtides]] i martiritzat pels turcs el 1336–37.
Tant els llocs d’origen assignats pels manuscrits il·luminats locals com el mecenatge de projectes de construcció mostren que l'activitat intel·lectual i política va anar molt més enllà dels límits de la seu administrativa regional. Així, mentre [[Hafiz-i Abru]] esmenta Jezhd, Zuzan i, potser, Salama com a seu del districte, trobem persones destacades originàries de ciutats com Niyazabad, Mayizhnabad, Sanjan i Barabad. El mcenatge arquitectònic també es va dispersar.
Linha 16 ⟶ 15:
===El Khwaf sota els Khwarizmxahs, ilkhans i Timúrides===
Sota els Khwarizmxahs hi havia dos comandants importants d'aquesta zona, Malik Shams al-Din Muhammad Anar i Malik Zuzan, que van construir un magnífic palau i mesquita a Zuzan.
Sota els Ilkhan alguns nuclis militars van romandre a la regió, servint o resistint els reis kartides.
▲Sota els Khwarizmxahs hi havia dos comandants importants d'aquesta zona, Malik Shams al-Din Muhammad Anar i Malik Zuzan, que van construir un magnífic palau i mesquita a Zuzan.
▲Sota els Ilkhan alguns nuclis militars van romandre a la regió, servint o resistint els reis kartides.
Durant el període timúrida es van erigir grans edificis a Kharjird, una ciutat coneguda per la madrasa Nizamiyya construïda allà per Nizam al-Mulk, però que rarament s’esmenta a la història. Tamblñe es van fer grans construccions a Rud-i Khwaf i Rushkhwar.
Nombrosos visirs khwafis, ulames i xaikhs destacats foren actius a Herat sota [[Xah Rukh (timúrida)|Xah Rukh]]. La font principal es Fasih Ahmad Khwafi, del qual es pot utilitzar a la seva família com a exemple del funcionament de la genealogia i el mecenatge. La família de la mare de Fasih Ahmad va produir molts dels visirs Khwafi actius sota els timúrides. El llinatge reclamava la descendència del visir Amid Abu Nasr Mishkan, però l’home del qual derivaven directament les línies de descendència era el besavi de Fasih, Majd al-Din Muhammad Khwafi, conegut com Khwaja Majd; Majd al-Din és una figura interessant com a progenitor de visirs i erudits. El seu pare, Najib al-Din Ahmad, apareix a la història d’Herat escrita per Sayfi Harawi com a servent de [[Malik Shams al-Din I]] Kart.
Majd al-Din Muhammad Khwafí tenia grans ambicions. Segons Sayfi Harawi, va governar a Khwaf durant molt de temps i va acumular grans riqueses. Al voltant de 1314-15, va reunir prop de mil homes lluitadors (caracteritzats com a canalla: ''awbash''), que van causar problemes a Khwaf i a tot [[Kuhistan]], tancant les carreteres a la població. Va rebre altres mil homes del príncep mongol dissident [[Yasaur]] amb qui va assolar la regió. Els funcionaris locals van fer una crida a [[Malik Ghiyath al-Din|Malik Ghiyath al-Din Kart]] per ajudar-los. Malik Ghiyath al-Din es va dirigir primer contra la fortalesa original de Khwaja Majd al-Din a Niyazabad. Després de diversos dies de durs combats, va prendre la fortalesa i va enviar una força expedicionària contra Khwaja Majd a la seva nova fortalesa de
Mayizhnabad. Quan les tropes van arribar i van anunciar que el rei havia capturat Niyazabad, Khwaja Majd va aparèixer a la finestra i va cridar que mentien; tots els exèrcits de l'Iraq i Khorasan no van poder prendre aquesta fortalesa. Les tropes del rei van portar al governador del fort de Niyazabad capturat, una visió que va sacsejar considerablement Khwaja Majd que va resistir diversos dies abans d'enviar una delegació per fer les paus. El tractat que va aconseguir li va permetre mantenir aquesta fortalesa, mentre enviava el seu fill Jalal al-Din Muhammad per unir-se al seguici del rei kartida.
No se sap res més sobre la família de Khwaja Majd al-Din sota els kàrtides, però durant el període timúrida un gran nombre dels seus descendents van estar actius a [[Herat]] i prop d’Herat, particularment dins del ''dıwan''. La mare de Fasih Ahmad era néta de Majd al-Din, a través del seu fill Rukn al-Din. La branca de la família aparentment més activa a Herat era descendent de Jalal al-Din Muhammad, que havia acompanyat els reis kàrtides. Dos dels néts de Jalal al-Din, Qawam al-Din Shaykh Muhammad i Sadr al-Din Hamid, probablement funcionaris de ''dıwan'', es trobaven entre les persones a les que ''Sayyid'' [[Fakhr al-Din Ahmad]] va exiliar el 1404. Aquests homes van tornar, però Khwaja Qawam al- Din almenys va romandre presos per ordre de Sayyid Fakhr al-Din i fou executat també per les seves ordres el 1414. El mateix any un altre funcionari Khwafi del ''dıwan'', probablement membre de la mateixa branca familiar, va morir a [[Xiraz]] per afers del dıwan. Durant aquest temps, el historiador Fasih Ahmad Khwafi, començava el seu propi servei al ''dıwan''.
== Bibliografia ==
| |||