Lliurepensament: diferència entre les revisions

Aquesta actitud es troba llargament lligada a concepcions oposades que qüestionen la naturalesa de les [[religions]], tals com l'[[ateisme]], l'[[agnosticisme]] o el [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]]. Igualment, la idea es troba relacionada amb l'[[escepticisme]] i l'[[humanisme]] i en l'essència de la [[francmaçoneria]] i l'[[anarquisme]] contemporanis.

 

El lliurepensament tingué una gran extensió a [[Catalunya]] durant el darrer terç del {{segle|XIX}}. Aquesta extensió es causà per la difusió que se'n féu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la [[Restauració borbònica|Restauració]]. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a més, com a marc d'actuació política, social i cultural de les classes populars. Per entre les seves files, hom hi troba [[Anarquisme|anarquistes]], [[francmaçons]], [[republicanisme|republicans]], alguns [[catalanisme|catalanistes]] progressistes i fins i tot alguns [[espiritisme|espiritistes]]. Cal destacar la importància de la publicació anarquista ''[[La Tramontana, periodich polític vermell|La Tramontana]]'' de [[Josep Llunas i Pujals]] i de la publicació ''La Luz'', del [[Círculo Libre Pensador de Barcelona]], que agrupava lliurepensadors anarquistes, maçons i republicans, sota la direcció de [[Rossend Arús i Arderiu]].

 

 

== Bibliografia ==

 

== Enllaços externs ==