Arpa: diferència entre les revisions

4 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Plantilla
m (Enllaços a Google Llibres en català)
m (Plantilla)
L'arpa que s'estudia actualment als conservatoris és fruit d'un llarg procés d'innovació que comença al final del segle XVII. Fins aleshores existien diversos tipus d'arpes segons cada regió d'Europa que seguiran pervivint amb més o menys fortuna a la música popular. Aquestes arpes tenien el problema que no es podia tocar en totes les tonalitats i modalitats desitjades.
 
El començament del sistema més reeixit es trobà al [[Tirol]] austríac a finals del {{segle |XVII}}, consistia en uns ganxos que al ser accionats manualment escurçaven la longitud de la corda un semitò, però no totes les cordes disposaven d'aquest mecanisme, per exemple una arpa alemanya d'aquest tipus amb 36 cordes tenia 32 ganxos.
 
Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolupà connectant aquests ganxos a uns pedals que s'accionaven amb els peus, deixant les mans lliures al músic. Una arpa alemanya conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA. Diversos fabricants tingueren gran interès per a solucionar el problema diatònic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain. [[Jacob Hochbrucker]], nascut a Donauwörth a Bavària, fabricà una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL i LA que després perfeccionà ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatònica.<ref name="Stanley1997">{{ref-llibre|autor=John Stanley|títol=Classical Music: An Introduction to Classical Music Through the Great Composers & Their Masterworks|url=https://books.google.cat/books?id=qnrZAAAAMAAJ|data= 1 maig 1997|editorial=Reader's Digest Association|isbn=978-0-89577-947-2|pàgina=24}}</ref> Així se'l considera el pare de l'arpa d'un moviment.
2.760.921

modificacions