Maestrat aragonès: diferència entre les revisions

El general [[Ramón Cabrera y Griñó]] actuà a la zona durant la [[Primera Guerra Carlista|Primera Guerra carlista]] (1833 - 1840). Els seus passos arribaren a alguns escriptors del {{segle|XIX|s}} per col·locar la trama dels seus relats. Entre ells, en destaca [[Benito Pérez Galdós]].

 

=== Municipis ===

{{Taula:Maestrat (Aragó)}}

El Maestrat se situa en els darrers contraforts del [[sistema Ibèric]], una àrea muntanyosa mitjana mediterrània constituïda per una sèrie de serres i valls drenades en la seva pràctica totalitat pel [[riu Guadalop]] i els seus distints afluents (Guadalopillo, [[Bergantes]], riu de la Val, riu Pitarque, rambla de las Truchas, riu Bordón i [[riu Cantavella]]).

 

* '''Àrees de transició fins a unitats de relleu adjacents''': la serra de la Ginebrosa, al nord-est, és el trànsit fins als [[Ports de Beseit]] i el [[Matarranya]]; pel nord i nord-oest ([[Alcorisa]], [[Los Olmos]], [[Estercuel]]...) es troben les depressions de l'Ibèric de Terol, en transició fins al [[Baix Aragó]]; per l'oest hi trobem la Val de Jarque com una subunitat, ja que està en contacte amb l'altiplà de Terol ([[Galve]], Fonts Calentes...), mentre que, pel sud, [[Mosquerola]] i [[Puertomingalvo]] ja formen part de la comarca [[Gúdar-Javalambre]].

 

Des del punt de vista geològic, predominen els materials mesozoics, que constitueixen el gros de l'edifici estructural d'aquest territori. El terciari, per la seva part, arriba a la Val de Jarque, depressions de Mas de les Mates i [[Alcorisa]], àrea de [[Crivillén]] i Alt Guadalopillo, al mateix temps que conforma els relleus de la serra de [[Bordó (Maestrat aragonès)|Bordó]].

 

El fort plegament sofert pels nivells mesozoics del sector central de l'àrea d'estudi i l'acció erosiva de la xarxa fluvial posteriorment instal·lada han donat lloc a relleus abruptes, amb profunds engorjats, barrancs encaixats entre crestes calcàries, vigoroses moles i tota una àmplia sèrie de formes de relleu, amb gran diversitat geomorfològica i enorme valor paisatgístic. Hi destaquen les Gorges del Guadalope i els [[Órganos de Montoro]] com els paratges més significatius i coneguts.

 

El clima condiciona tant l'activitat humana com el medi biòtic del territori, i és que el Maestrat, encara que condicionat per l'altitud on se situa i l'exposició a les característiques pròpies d'un clima mediterrani de muntanya mitjana, presenta forts contrasts tèrmics i té una temperatura mitjana anual que oscil·la entre els aproximadament 12,5 °C de [[Molinos (Terol)|Molinos]] i els 8,8 °C que presenta la capital [[Cantavella]]. Tanmateix, per damunt dels 1.500 metres d'altitud, la temperatura mitjana anual descendeix per sota dels 8 °C.

 

A més, aquest territori es caracteritza per l'escassetat general de precipitacions, amb un mínim de 401 mm enregistrat en l'embassament de Santolea. En general, les pluges s'incrementen a la part oriental del massís muntanyós, per efecte de les influències marítimes del Mediterrani, i descendeix fins al nord i l'oest on, a més a més, s'incrementa la continentalitat.

 

[[Fitxer:Alzina 15.jpg|miniatura|L'alzina carrasca és la vegetació característica del Maestrat aragonès]]

En funció d'aquestes condicions climàtiques, la vegetació natural s'adapta així mateix al medi en què es desenvolupa. Així, trobem una interessant varietat de formacions vegetals, i s'hi poden diferenciar distints pisos bioclimàtics, tots articulats pel corredor verd que representa el parc fluvial del Guadalope i els seus afluents.