Magne III de Noruega: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
'''Magne el Descalç'''<ref>Segons Snorri, l'anomenaven així per haver adoptat el ''kilt'' escocès -o una peça de roba predecessora del ''kilt''-, de manera que hom li veia nua la part de la cama compresa entre els genolls i els turmells. </ref> (en [[nòrdic]]: ''Magnús berfœttr'', en [[noruec]]: ''Magnus Berrføtt'') ([[1073]]- 24 d'agost del [[1103]]), fill bastard del rei [[Olaf Kyrre|Olau el Pacífic]] i nét de [[Harald Hardrada|Harald el Sever]], va regnar com a '''Magne III de Noruega''' del [[1093]] fins a la seva mort.
 
== Regnat ==
A la mort del rei Olau III de Noruega sense descendència legítima el [[1093]], el regne es va dividir entre els partidaris de Magne i els de [[Haakon Magnusson]], cosí seu i fill legítim de [[Magne II de Noruega]]. Haakon va ser proclamat rei a Trondheim i Magne fou aclamat a Viken. Les dues parts es prepararen per a l'enfrontament, però abans d'entrar en batalla Haakon va morir sobtadament i Magne el Descalç esdevingué rei de tot Noruega.
 
Després de capturar Dublín, Magne va dirigir-se cap al nord a la conquesta de la zona de l'Úlster. Durant una marxa amb el seu exèrcit va caure víctima d'una emboscada dels irlandesos. D'acord amb la saga, una llança li va travessar les dues cuixes, però va continuar lluitant fins que rebé un cop de destral al coll.
 
== Successió ==
No va sobreviure descendència de la unió entre Magne i Margarida. A la mort d'aquest va ser succeït de forma conjunta pels seus tres fills il·legítims: [[Olaf Magnusson]], [[Eystein Magnusson]] i [[Sigurd Magnusson]].
 
Després de la mort de Magne també aparegué [[Harald IV de Noruega|Harald Gille]], que afirmava ser també un fill il·legítim seu i reclamava els seus drets al tron. Harald esdevindria l'any 1130 el rei Harald IV de Noruega.
 
== Remarques ==
{{Referències}}
 
2.355.903

modificacions