Magnetoresistència gegant: diferència entre les revisions

La '''magnetoresistència gegant''' (en anglès, ''Giant Magnetoresistance Effect'' o GMR) és un efecte [[mecànica quàntica|mecànic quàntic]] que s'observa en [[estructura de pel·lícula prima|estructures de pel·lícula prima]] compostes de capes alternades [[ferromagnetisme|ferromagnètiques]] i no magnètiques. Es manifesta en forma d'una baixada significativa de la [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]] observada sota l'aplicació d'un [[camp magnètic]] extern : quan el camp és nul, les dues capes ferromagnètiques adjacents tenen una magnetització [[Antiparal·lelisme (matemàtiques)|antiparal·lela]], ja que estan sotmeses a un acoblament ferromagnètic feble entre les capes. Sota efecte d'un camp magnètic extern, les magnetitzacions respectives de les dues capes s'alineen i la resistència de la multicapa cau de manera sobtada. L'[[spin]] dels [[electrons]] de la substància no magnètica s'alineen en igual nombre de manera paral·lela i antiparalela al camp magnètic aplicat, i per tant sofrixen un canvi de difusió magnètica en una menor amidada respecte a les capes ferromagnètiques que es magnetitzen de forma paral·lela.

 

Aquest efecte va ser descobert de forma independent en [[1988]] en capes monocristal·lines de [[Ferro|Fe]]/[[Crom|Cr]]/Fe per un equip liderat per [[Peter Grünberg]] del [[Jülich Research Centre]], que posseeixen la patent, i en capes de Fe/Cr pel grup d'[[Albert Fert]] de la [[Universitat de París-Sud]], qui per primera vegada van observar el fenomen en les multicapes que va donar lloc al nom i que primerament van explicar la física subjacent.