Malaltia de Charcot-Marie-Tooth: diferència entre les revisions

La '''malaltia de Charcot-Marie-Tooth''' (CMT) és un dels [[Malaltia desmielinitzant|trastorns desmielinitzants]] hereditaris més comuns que afecta aproximadament a 1 de cada 2.500 persones als [[Estats Units]]. La malaltia rep el nom dels tres metges que la van identificar per primera vegada en 1886 -Jean-Marie Charcot i Pierre Marie a [[París]], [[França]] i Howard Henry Tooth a [[Cambridge]], [[Anglaterra]]. La malaltia de CMT, també coneguda com a neuropatia hereditària motriu i sensitiva o atròfia de peroneus, abasta un grup de trastorns que afecten els nervis perifèrics. Els nervis perifèrics resideixen fora del [[cervell]] i la [[medul·la espinal]] i proveeixen informació als músculs i els òrgans sensorials de les extremitats. Els trastorns que afecten els nervis perifèrics es diuen neuropaties perifèriques.<ref name=Krajewski>{{ref-publicació|pàgines=1516–27|doi=10.1093/brain/123.7.1516 |títol=Neurological dysfunction and axonal degeneration in Charcot-Marie-Tooth disease type 1A |any=2000 |cognom1=Krajewski |nom1=K. M. |publicació=Brain |volum=123 |exemplar=7 |pmid=10869062}}</ref>

 

La neuropatia de la malaltia de CMT afecta els nervis motors i sensorials. Una característica típica inclou debilitacions en els [[peu]]s i dels [[músculs]] inferiors de la [[cama]], que poden donar lloc a una deformació del peu i generar una marxa a passos grans que desencadena en ensopegades o caigudes freqüents. Les deformitats del peu, tals com arcs alts i [[dits en martell]] (una condició en la qual la conjuntura central d'un dit del peu es doblega cap amunt) són també característiques a causa de la debilitat dels músculs més petits del peu. A més, la part inferior de les cames pot adquirir un aspecte "d'ampolla de xampany invertida" a causa de la pèrdua de [[massa muscular]]. Conforme progressa la malaltia, poden ocórrer debilitats i atròfies musculars en les [[mà|mans]], donant com a resultat dificultats en les capacitats motores. Encara que els nervis sensitius també estan involucrats, molt rares vegades els pacients sofreixen d'[[entumiment]]s o dolors significatius.

 

L'inici dels símptomes ocorre més sovint en l'[[adolescència]] o al començament de l'edat adulta. No obstant això, la seva incidència es pot retardar fins a mitjans de l'edat adulta. La gravetat dels símptomes és absolutament variable en diversos pacients i algunes persones mai arriben a adonar-se del trastorn. La progressió dels símptomes és molt gradual. La CMT no és letal i els pacients que pateixen dels tipus més comuns de CMT posseïxen una expectativa de vida normal.

 

Una cèl·lula nerviosa comunica informació a diversos punts enviant senyals elèctrics a través d'una banda llarga i fina de la cèl·lula anomenada [[àxon]]. Per a augmentar la velocitat amb la qual viatgen aquests senyals elèctrics, l'àxon està recobert de [[mielina]], que és produïda per altre tipus de cèl·lula anomenada [[cèl·lula de Schwann]]. La mielina s'embulla al voltant del axón com una espècie de rosca de [[gelea]] prevenint així la dissipació dels senyals elèctrics. Sense un axón i una capa de mielina intactes, les cèl·lules nervioses perifèriques no poden activar els músculs o retransmetre informació sensorial de les extremitats al cervell.

 

Les mutacions genètiques en la malaltia de CMT són generalment hereditàries. Unes de tipus [[autosòmica dominant]], d'altres de forma [[autosòmica recessiva]], i altres per [[herència lligada al cromosoma X]], En rares ocasions, la mutació genètica que causa la malaltia de CMT és una nova mutació que ocorre espontàniament en el material genètic del pacient i no ha estat transmesa hereditàriament.

 

Hi ha moltes formes de la malaltia de CMT. Els tipus principals inclouen CMT1, CMT2, CMT3, CMT4, i CMTX.

 

'''CMT1''' és el tipus més freqüent i resulta d'anormalitats en la capa de mielina. Hi ha tres tipus principals de CMT1. ''CMT1A'' és una malaltia autosòmica dominant que resulta d'una duplicació del gen en el cromosoma 17 que posseïx instruccions per a produir la proteïna 22 de la mielina (PMP-22). La proteïna PMP-22 és un component essencial de la capa de mielina. Un excés d'aquest gen fa que l'estructura i la funció de la capa de mielina siguin anormals. Els pacients pateixen de debilitat i atròfia dels músculs inferiors de les cames a partir de l'adolescència; i més endavant pateixen de debilitats en les mans i la pèrdua de sensació. Cap destacar que existeix una neuropatia diferent de la neuropatia hereditària CMT1A coneguda com a neuropatia hereditària amb predisposició a paràlisi compressiva (HNPP, per les seves sigles en anglès) que és causada per l'absència d'un dels gens PMP-22. En aquest cas, la presència de nivells anormalment baixos del gen PMP-22 dóna com a resultat neuropaties desmielinitzants episòdiques i recurrents. La ''CMT1B'' és una malaltia autosòmica dominant causada per mutacions dels gens que posseïxen instruccions per a produir la [[proteïna]] zero (P0) de mielina, que és altre component crític de la capa de mielina. La majoria d'aquestes mutacions són mutacions puntuals, el que significa que un error ocorre solament en una lletra del [[codi genètic]] de l'[[ADN]]. Fins a la data, els científics han identificat més de 30 mutacions puntuals diverses del gen P0. Com a resultat d'anormalitats en P0, la CMT1B produïx símptomes similars als de la CMT1A. El defecte del gen que causa la ''CMT1C'', que també produïx símptomes similars als de la CMT1A, encara no ha estat identificat.

 

'''CMT2''' és menys comuna que CMT1 i sorgeix d'anormalitats en l'àxon de la cèl·lula nerviosa perifèrica en lloc d'en la capa de mielina. Es va identificar recentment una [[mutació]] en el gen que codifica la proteïna 1B-beta del membre de la família de cinesines en casos de ''CMT2A''. Les cinesines són les proteïnes que actuen com motors per a ajudar a accionar la transmissió de materials a través dels [[microtúbul]]s de la [[cèl·lula]]. Recentment es va identificar una altra mutació en el gen del neurofilament en una família russa amb ''CMT2I''. Els neurofilaments són les proteïnes estructurals que ajuden a mantenir la forma normal de la cèl·lula. Els gens que causen altres tipus de CMT2 encara no s'han identificat.

 

La malaltia de '''CMT3''' o de Dejerine-Sottas és una neuropatia desmielinitzant greu que comença en la [[infància]]. Els bebés pateixen d'atròfies i debilitats musculars severes i problemes sensorials. Aquest trastorn poc comú pot ésser a causa d'una mutació específica puntual del gen P0 o a una mutació puntual del gen PMP-22.

 

CMT4 abasta diversos subtipus diversos de neuropaties desmielinitzants autosòmiques recessives motores i sensorials. Cada subtipus de la neuropatia és causat per una mutació genètica diferent, pot afectar a una [[ètnia|població ètnica]] particular i produïx característiques fisiològiques o clíniques distintes. Els pacients que pateixen de CMT4 generalment presenten símptomes de debilitat en les cames durant la infantesa i poden perdre la capacitat de caminar en l'adolescència. Les anormalitats genètiques responsables de CMT4 encara no han estat identificades.

 

'''CMTX''' és una malaltia dominant relacionada al [[cromosoma X]] i és causada per una mutació puntual en el gen de la [[connexina]] 32 al cromosoma X. La proteïna [[connexina 32]] es presenta en les cèl·lules de Schwann, les quals recobrixen els àxons del nervi, constituint un sol segment de la capa de mielina. Aquesta proteïna es pot relacionar a la comunicació de la cèl·lula de Schwann amb l'axó. Els barons que hereten un gen transformat de les seves mares presenten símptomes moderats a greus de la malaltia que comença al final de la infantesa o en l'adolescència (el cromosoma Y que els barons hereten dels seus pares no té el gen connexina 32). Les nenes que hereten un gen transformat d'un pare i un gen normal de l'altre pare poden desenvolupar símptomes lleus en l'adolescència o més tard, o no desenvolupar cap símptoma de la malaltia.

 

El diagnòstic de la malaltia de CMT comença amb una [[Anamnesi (medicina)|història]] estàndard del pacient, antecedents familiars, i un examen neurològic. Se li pregunta al pacient sobre la naturalesa i durada dels seus símptomes i si altres membres de la família pateixen la malaltia. Durant l'examen neurològic un [[metge]] busca signes de debilitat muscular en els braços, cames, mans i peus, una disminució de la massa muscular, [[reflex]]os reduïts del [[tendó]] i pèrdua de sensibilitat. Els metges busquen signes de deformitats del peu, tals com arcs alts, dits en martell, taló invertit o peus plans. Altres problemes ortopèdics, tals com [[escoliosi]] o displàsia lleu del maluc, també poden presentar-se. Un símptoma específic que es pot trobar en pacients amb CMT1 és un engruiximent dels nervis que es pot palpar i fins i tot veure's a través de la [[pell]]. Aquests nervis engrandits, anomenats nervis hipertròfics, són causats per capes de mielina de gruix anormal.

 

Es troben disponibles proves genètiques per a alguns tipus de CMT i molt aviat podrien estar disponibles per a detectar altres tipus; aquestes proves es poden utilitzar per a confirmar un diagnòstic. A més, està disponible un assessorament genètic per als pares que temen que puguin transmetre gens mutants als seus fills.

 

No existeix cura per a la malaltia CMT, però la teràpia física, teràpia ocupacional, [[fèrula|fèrules]] (tablilles) i altres dispositius ortopèdics, i fins i tot la [[Traumatologia i cirurgia ortopèdica|cirurgia ortopèdica]], poden ajudar als pacients a enfrontar els símptomes incapacitants de la malaltia.