Maria Cinta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida plantilla Autoritat
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 4:
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz. Va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com [[Miquel Martí i Pol]], [[Miquel Desclot]], [[Joan Vergés]], [[Marià Manent]], [[Salvador Espriu]], [[Maria-Mercè Marçal]], etc, així com temes propis i d'altres músics com [[Toti Soler]], [[Josep Maria Bardagí]] o [[Enric Hernàez]]. Diversos àlbums en són testimoni, ''Ràdio Capvespre'' n'és un dels més recordats.<ref>[[Miquel Pujadó|Pujadó, Miquel]]: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. {{ISBN|84-412-0467-5}}</ref>
 
== Discografia ==
* 1966: Maria Cinta
* 1979: La darrera nit del món
* 1986: Noctàmbuls
* 1989: Ràdio Capvespre
* 1993: Atmosfera Zero
* 1997: Diari transparent
* 2004: Carta a La Habana (en castellà)
* 2007: Quasi tot
 
== Referències ==