Maria Theresia Paradies: diferència entre les revisions

Filla d'Anton Joseph Paradis, secretari imperial de [[Comerç]] de la cort de la reina [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa I]], cega des dels cinc anys, trobà en la música un consol per a la seva desgràcia, i com que estava dotada d'una intel·ligència extraordinària i d'una prodigiosa memòria, va aprendre no tan sols composició i piano, sinó també [[italià]], [[francès]] i [[anglès]], i també ciències. Als onze anys donà davant l'emperadriu Maria Teresa un concert compost d'obres de [[Johann Sebastian Bach|Bach]]; en restà tan admirada la sobirana, que li concedí una pensió. Després viatjà per [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[França]] i [[Regne d'Holanda|Holanda]]<nowiki/>fent-se aplaudir per tots els públics, i en retornar a la seva pàtria es dedicà a l'ensenyança del cant i del piano.<ref>[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 41, pàg. 1179'' ({{ISBN|84-239-4541-3}})</ref>

 

Va rebre una àmplia educació en les arts musicals dels professors:

* [[Carl Friberth]] (músic, teòric i compositor)

Així i tot, va fer alguns concerts en els estats italians i Rússia, però no va sortir res d'ells. Finalment va tornar a Praga el 1797 per a la producció de l'òpera ''Rinaldo und Alcina''. Mentre estava de gira de concerts per Europa, ella va escriure ''Morgenlied eines Mannes armen'' entre 1784 i 1786, un lied. Va ser publicat el 1784 per l'editor de música alemanya i tipògraf, Gottlieb Emanuel Breitkopf de Leipzig, com a part de la col·lecció de dotze cançons que més tard es convertirien en els treballs més coneguts de la compositora.

 

Durant la seva gira per Europa, Paradis va començar a compondre música per a piano en solitari, a més de peces per a veu i teclat. La música més primerenca que se li atribueix és un conjunt de quatre sonates per a piano de l'any 1777, però aquests són realment de [[Pietro Domenico Paradisi]], al qual molt de la seva música és sovint atribuïda erròniament. El seu treball més important és la col·lecció Zwolf Lieder auf ihrer Reise in Musik gesetzt, creada entre 1784-1786.

 

Així doncs, encara que va continuar component fins a almenys el 1813, l'ensenyança havia esdevingut la seva principal activitat musical fins a la seva mort, el 1824.

 

Va escriure òperes, cantates, peces corals, concerts per a piano, peces per a cambra i per a teclat. Les obres de Paradis es varen dur a terme públicament a Viena i en altres llocs, però només algunes de les seves cançons i una fantasia per a piano van ser publicades durant la seva vida. Malauradament, manuscrits de diverses obres inèdites, incloent-hi dues de les seves obres de teatre i els concerts per a piano, ja no existeixen.

 

* ''Ariadne und Bacchus'', melodrama, 20 de juny de 1791 (s’ha perdut)

* ''Der Schulkandida''t, 5 de desembre de 1792, part de l’Acte 2 i tot l’Acte 3 (s’ha perdut)

* ''Zwei ländliche Opern'' (s’ha perdut)

 

* ''Trauerkantate auf den Tod Leopolds II'', 1792 (s’ha perdut)

* ''Deutsches Monument Ludwigs des Unglücklichen'', 1793

* ''An meine entfernten Lieben'', (s’ha perdut)

 

* Concert per a piano en sol major (s’ha perdut)

* Concert per a piano en do major (s’ha perdut)

la cantata ''Deutsches Monument'', diverses sonates, ''lieder'', etc.

 

* [http://www.example.org IMSLP], inclou la famosa peça ''Sicilienne en Mi b major per a violí i piano''