Mater lectionis: diferència entre les revisions

Una '''mater lectionis''' (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu {{lang|he|dir=rtl|אם קריאה}}) és una consonant d'un [[abjad]] ([[alfabet hebreu]] principalment) que s'empra per a transcriure vocals. En hebreu, les lletres que poden fer de matres lectionis són l'[[àlef]] {{Hebreu|א}}, la [[He (lletra)|he]] {{Hebreu|ה}}, la [[vau]] {{Hebreu|ו}} i la [[iod]] {{Hebreu|י}}.

 

L'ús d'aquesta locució s'atribueix generalment al gramàtic Agathius Guidacerius, referint-se al seu ''Peculium Agathi'',<ref>''Peculium Agathi'', París, 1537.</ref> tal com ho va fer el gramàtic Gilbertus Genebrardus.<ref>''Eisagoge Gilberti Genebrardi benedict. : ad legenda & intelligenda rabbinorum commentaria'', París, 1559.</ref> Tot i això, Guidacerius no parla de "mater lectionis" sinó de "matres, scilicet sermonis" (mares, ben entès de la parla).

 

La lectura de textos que usen un [[abjad]] com a sistema d'escriptura pot resultar difícil, puix que en un abjad només s'escriuen les consonants. Per aquest motiu s'empren matres lectionis: per a facilitar la lectura, tot i que les raons per les quals l'ús d'una determinada consonant indica la presència d'una determinada vocal apareixen relativament complexes. Poden ser de caràcter fonètic, etimològic o merament pràctic.

 

Els casos més freqüents d'ús de matres lectionis són els de la vau {{Hebreu|}} i la iod {{Hebreu|}} per a les vocals {{AFI|[u]}}/{{AFI|[i]}} i {{AFI|[i]}}/{{AFI|[e]}} respectivament.