Mellotron: diferència entre les revisions

 

== Història ==

El ''Mellotron'' va ser inventat als EUA per Harry Chamberlin en la dècada dels 40. Chamberlin es considera pioner en l'ús de cintes preenregistrades per, posteriorment, interaccionar-les amb un teclat. La pressió en qualsevol de les tecles activa la reproducció de la cinta magnètica associada. El so, automàticament, es projecta pels altaveus del dispositiu. El principal objectiu de Harry Chamberlin era obtenir un instrument domèstic capaç de reproduir els sons d'una orquestra. Aquest primer model, anometat Chamberlin i patentat l'any 1949, presentava constants problemes amb el sistema de cintes enregistrades. A més, el so no responia als estandards de qüalitat de l'època. Les vendes no van superar la xifra de 500 unitats.

 

Posteriorment, l'any 1962, Bill Fransen, un venedor contractat pel mateix Harry Chamberlin, va exportar la idea de l'instrument a Anglaterra. A Birmingham va contactar amb els propietaris de Bradmatic, una petita companyia que produïa capçals, dispositius enregistradors de cinta magnètica i amplificadors. Bill necessitava 70 capçals per millorar el Chamberlin. Ben aviat els propietaris, es van interessar per l'instrument. A l'esquena de Harry Chamberlin van fer societat amb Fransen per poder millorar el disseny original del Chamberlin. Eric Robinsonn, aleshores locutor de ràdio i propietari d'Eric Robinson Organisation, els va ajudar en el finançament del nou projecte.

 

Així doncs, Fransen, com a bon enginyer de so, s'encarregava dels enregistraments i Erico Robinson Organisation proveïa dels IBC Studios per als enregistraments. Poc després, L'empresa d'Eric Robinson va canviar de nom i es va dir Mellotronics Ltd, produint el primer instrument, el Mellotron MK1 el 1963, els quals aparentment eren molt similars als Chamberlins, però oferint noves millores, tot i així, era un instrument encara complicat de fer sonar i poc fiable, cosa que se solucionaria l'any següent, amb el Mellotron MK2.

 

El MK2 ja disposava de dos teclats, més de 70 capçals de reproducció de cinta, unitat de reverb, amplificador i altaveus integrats. Així doncs, tenim un instrument amb 70 notes polifòniques, capacitat tímbrica de 8 harmònics i la capacitat de fer sonar simultàniament 54 veus, a banda que ja disposava de sortida estèreo i també tenia inclosos patrons rítmics.

 

A banda del MK2, també va sortir poc més tard el MK2 Fx console, que permetia la modificació del so en directe. Gràcies a les possibilitats de l'insturment, es va fer molt conegut en la música de moda, com seria a 'Strawberry Fields Forever', de The Beatles, o en altres temes dels Rolling Stones, Traffic, The Move....

 

Un cop fet el MK2, van decidir millorar encara més el Mellotron, reduint pes i mida i augmentat la qualitat, com per exemple intentar que el teclat fos molt més robust de cara a poder aguantar el que passés en un concert. Es va eliminar els altaveus i es van fer altres canvis tècnics, obtenint així un intrument molt més robust, amb una reverb Hammond, més fidelitat harmònica i rang dinàmic, i amb el so una mica diferents dels predecessors. Encara que no va ser pas la millor versió, va ser en aquesta edició quan el món ja es començava a fixar en aquest instrument, cosa que es va evidenciar en el nombre de vendes del següent model.