Diferència entre revisions de la pàgina «Festival Internacional de Música de Granollers»

cap resum d'edició
{{Proves d'usuari}}
<!-- EDITEU A CONTINUACIÓ -->El Festival Internacional de Música de [[Granollers]] va ser un certamen de música clàssica celebrat a la capital del [[Vallès Oriental]] entre 1976 i 2004. Promogut per l'entitat Joventuts Musicals de Granollers va arribar a un destacable reconeixement a la resta de Catalunya i va programar concerts de formacions i intèrprets internacionals.
<!-- EDITEU A CONTINUACIÓ -->CERCLE CATOLIC DE GRANOLLERs
 
ORÍGENS
Durant el segle XIX l’Església Catòlica es planteja la manera de reaccionar als canvis socials vinculats a la industrialització: els moviments obrers, les ideologies polítiques liberals, etc… són vistes per l’Església com una bretxa per on es pot perdre la influència entre les classes populars.
 
Des de 1971 es celebrava a Granollers un concurs bianual de [[música de cambra]] organitzat per les [[Joventuts Musicals]] de Granollers, que atorgava un premi, anomenat [[Josep Maria Ruera i Pinart|Josep M. Ruera]], per a grups de [[música antiga]]. No obstant, en aquell temps encara hi havia molt poques formacions al país que desenvolupessin aquesta forma d'interpretació musical i la dotació econòmica no era significativa. Això va provocar que fos molt difícil trobar participants al concurs i la organització decideix convertir el concurs en un festival que engegaria les activitats el 21 d'octubre de 1976.<ref>{{Ref-web|títol=El festival Internacional de Música de Granollers, 2000|url=http://arxiumunicipal.granollers.cat/pandora_tot/cgi-bin/Pandora?xslt=pagina_estudis;rotulo=El%20festival%20Internacional%20de%20M%C3%BAsica%20de%20Granollers,%202000;pdf_parameters=search=festival%20musica&view=FitH&pagemode=none;;pie=Pon%C3%A8ncies:%20revista%20del%20Centre%20d%27Estudis%20de%20Granollers.%205.%20Centre%20d%27Estudis%20de%20Granollers%20(Associaci%C3%B3%20Cultural%20de%20Granollers).%20Arxiu%20Digital%20de%20l%27AMGr.%20#;pie2=El%20festival%20Internacional%20de%20M%C3%BAsica%20de%20Granollers.%20;pie3=PONSA,%20Montserrat;%20VIDAL,%20Agust%C3%AD.%202000.%20;id=0000247246;nombre_pdf=AMGr_El%20festival%20Internacional%20de%20M%C3%BAsica%20de%20Granollers_2000;encoding=utf-8|consulta=2020-10-01}}</ref>
Per aquest motiu sorgeixen iniciatives com els centres catòlics, creats incialment amb caràcter assistencial, aviat amplien les seves actuacions oferint activitats de caràcter lúdic, social, cultural, esportiu…
 
A Granollers a finals del segle XIX, el rector de la Parròquia de Sant Esteve, Jaume Barba, recull el sentiment estès en la jerarquia eclesiàstica espanyola de que la població s’està desvinculant progressivament dels valors catòlics tradicionals, tal com certifica l’augment de sectors crítics amb l’Església.
 
Segons opinions del rector (GARRELL, A. La vida d’en Joan Gralla i Granollers vila oberta) aquestes idees es propagaven sobretot a l’entorn del Casino de Granollers: una entitat recreativa creada el 1880 que, si bé no tenia cap vinculació política, s’hi reunien persones joves, amb estudis i amb inquietuds polítiques com Esteve Garrell, Antoni Vilaburguès, Dionís Puig,  Tomàs Cot, Joaquim Camps o Ramon Vendrell.
 
així doncs, per a contrarrestar el creixent liberalisme entre la població de Granollers, el rector impulsà la creació d’una associació (acollint-se al recentment reconeixement legal d’aquest dret a Espanya) amb finalitat benèfica i recreativa però amb una clara actitud confessional i de promoció dels valors catòlics.
 
Així,el 1881 s’inicia la construcció d’un local, al costat de l’església parroquial (on actualment hi ha la plaça de l’església) per a ubicar-hi la seu de la nova entitat i que inclou un teatre. Es tenen notícies també d’ampliacions del local per a ubicar-hi una escola on es feien classes nocturnes per a obrers. Sembla ser que tot i que l’entitat va portar a terme diverses activitats ja des dels inicis de la dècada dels 80, no va ser legalment constituida fins el 1886.
 
Altres activitats portades a terme pel Centre Catòlic van ser la creació de la seva pròpia impremta, que li permetia controlar la difusió i propaganda, la organització d’activitats infantils, excursions, balls… Hi havia un grup de teatre (que no admetria membres femenins fins el 1920)
 
La junta de l’entitat seria habitualment formada per membres del partit carlí local. Aquest fet, junt amb la promoció de valors conservador i la crítica a qualsevol iniciativa progrssista, va enfrontar durament el Centre Catòlic amb la Unió Liberal, creada el 1887 justament com a reacció a la creació del Centre CAtòlic
 
En els estatuts de l'entitat es deixa clar que es tracta d'una entitat confessional amb finalitats principalment religioses. El funcionament intern dóna un gran poder de decisió i de vet a la figura del conciliari
 
La Llei d'associacions data del 30 de juny de 1887 i, tot i haver-hi normatives des de 1868, mai es van aplicar de manera estricta. Sembla que en un primer moment, els fundadors del Centre Catòlic van passar-ne per alt la inscripció i després van optar per cornençar per I'escola, que era el menys compromès, mentre s'elaborava un reglament. Això ens fa suposar que fins a 1886 l'associació estava constituïda per un grup de persones, amb un ideari comú i que disposaven de mitjans per construir un local on poder formar més seguidors. EI funcionament es devia regir per normes establertes verbalment o per alguna norma provisional de la qual no tenim constància.
 
el 1887 l'entitat va crear la seva pròpia impremta i llibreria, fet que li permetia ser autònom en la publicació dels materials de divulgació i no haver de dependre de la única impremta de Granollers regentada per Esteve Garrell qui no tenia gaire bones relacions amb els sectors conservadors ja que era el principal artífex de la revista liberal El Congost.
 
El 1887 hi ha canvis en la rectoria de Granollers i, per tant, en la direcció del Centre Catòlic. El nou rector de Granollers, Antoni Casellas, aporta una mentalitat propera al catalanisme catòlic de Torras i Bages i de la Lliga Regionalista suavitzant les tensions entre els sectors conservadors i liberals de la vila i fent perdre pes a la ideologia més propera al carlisme que havia imperat fins ara al Centre.
 
El 1915 es reformen els estatuts democratitzant l'entitat que passa a escollir la junta per elecció de l'assemblea i accepta dones a l'entitat.
 
 
Durant els anys de la 2a república l'activitat del centre disminueix sobretot pel que fa a activitat públia. En esclatar la guerra hi va haver atacs als locals del Centre CAtòlic així com a la parròquia, cremant-se una gran part dels arxius de les dues institucions.
 
 
En acabar la guerra tot és diferent: la Unió Liberal ha desaparegut de la organització social de Granollers i el Centre CAtòlic esdevé un aliat del nou règim a nivell local
 
va tenir una funció social conservadora, antiprogressista i de defensa de totes les estructures tradicionals de poder, tant de l'Esqlesia com de les classes dominants que s'hi recolzaven. Sembla que més que un instrument de renovació espiritual va significar la creació d'una estructura reconeguda civilment, que permetia accedir al rang de persona jurídica. Malgrat tot, molts van trobar-hi un Iloc de formació i esbargiment que els possibilitava anar al teatre, fer excursions i celebracions en un context d'acord amb els seus ideals socials i religiosos.
 
 
Després de la guerra, els socis del Centre CAtòlic miren de reconstruir-lo ja que els locals han quedat molt malmesos a causa de les accions revolucionaries.
 
L'activitat principal d'aquesta nova etapa serà a través de les escoles, que amb el temps es van fusionant amb inciatives similiars impulsades des de la parròquia arribant a crear les Escoles Parroquials de Sant Esteve el 1967. Finalment, a finals dels anys 60 els socis cedeixen la titularitat del Centre al Bisbat. Les activitats docents de l'Escola Sant Esteve es mantindran fins a 1985 com a centre de Primària, any en que s'afegeixen a la xarxa d'escoles públiques i entren a la Salvador Espriu, de nova construcció.
 
L'edifici passa a disposició de la parròquia i, l'any XXXX va ser enderrocat per a la construcció de la nova parròquia actual
 
 
http://arxiumunicipal.granollers.cat/pandora_estudis/cgi-bin/Pandora?xslt=pagina;rotulo=Canvi%20i%20continu%C3%AFtat%20de%20l%27ensenyament%20a%20Granollers%20(1857-1994),%201995;;pie2=Canvi%20i%20continu%C3%AFtat%20de%20l%27ensenyament%20a%20Granollers%20(1857-1994).%20;pie3=SERRA,%20Rosa%3B%20LLOBET,%20N%C3%BAria%3B%20GARCIA.%20Carme%3B%20CLADELLAS,%20M.%20Dolors.%201995.%20;pie=Estudis%20de%20Granollers%20i%20del%20Vall%C3%A8s%20Oriental.%206.%20Ajuntament%20de%20Granollers.%20Arxiu%20Digital%20de%20l%27AMGr.%20%23;id=0000247334;nombre_pdf=AMGr_Canvi%20i%20continu%C3%AFtat%20de%20l%27ensenyament%20a%20Granollers%20(1857-1994)_1995;encoding=utf-8
299

modificacions