Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions

L'apogeu de la pirateria barbaresca va arribar al {{segle|XVII|s}}. Gràcies en part a les innovacions del disseny naval introduïdes pel renegat cristià [[Simon Danser]], els corsaris nord-africans van estendre els seus atacs pràcticament per tot el litoral de l'Atlàntic nord. D'aquesta època daten atacs tant al nord com a [[Galícia]], les illes [[Fèroe]] i fins i tot [[Islàndia]]. És possible que, fins i tot, algun d'aquests vaixells hagués aconseguit les costes de [[Groenlàndia]] de manera puntual. Al [[segle XVIII]] la pràctica, lluny de decréixer, es va mantenir i fins i tot augmentar en alguns moments, gràcies a la disminució del domini marítim espanyol sobre el Mediterrani occidental amb la pèrdua d'[[Orà]] i [[Mers el-Kebir]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió espanyola]] de [[1700]]-[[1714]].

 

 

Els més famosos corsaris van ser els germans otomans [[Khair ed-Din Barba-rossa]], anomenat ''Barba-rossa'', i el seu germà major [[Oruç Reis]], que van prendre el control d'[[Alger]] a principis del segle XVI i el van convertir en el centre de la pirateria mediterrània durant els següents tres segles, així com establir la presència de [[Imperi Otomà|l'Imperi otomà]] a [[Àfrica del Nord]], que va durar quatre segles. Altres famosos corsaris almiralls otomans inclouen [[Turgut Reis]] (conegut com a ''[[Dragut]]'' a Occident), [[Turgut Reis]] o [[Kemal Reis]].