Morfologia del català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 2:
La '''[[Morfologia (lingüística)|morfologia]] del català''' tracta sobre l'estructura i la forma dels mots en [[català|aquesta llengua]].
== Categories gramaticals ==
Els mots d'una llengua s'agrupen en [[categoria gramatical|categories gramaticals]]. El català té deu categories diferents.
=== Morfologia nominal ===
==== Nom ====
El nom és una categoria variable, presenta gènere i nombre. Designa persones, animals, objectes, idees i pensaments.: ''home, gat, casa, bellesa''... Pot fer les següents funcions sintàctiques. subjecte, predicat nominal, complements directe, indirecte i preposicional.
==== Adjectiu ====
L'adjectiu és una categoria variable. Adquireix el gènere i el nombre per concordança amb el nom. Sol tenir una forma diferent per al masculí i per al femení (adjectius variables o de dues terminacions: ''sofà còmode, cadira còmoda'') però n'hi ha que tenen una sola forma per al masculí i el femení (adjectius invariables o d'una terminació: ''poble lliure, dona lliure'')
L'adjectiu complementa el nom tot dient-ne una qualitat. Les seves funcions sintàctiques bàsiques són : complement del nom, predicat nominal i complement predicatiu.
==== Determinants ====
El determinant és una categoria variable que acompanya el nom i el determina. Se'n poden distingir tres tipus:
Línia 37:
- Possessius àtons: S'utilitzen davant de noms que indiquen parentiu: ''mon avi, ma mare.''
==== Quantificadors ====
Categoria variable.
Línia 58:
Multiplicatius: expressen una multiplicitat;'' el doble de paper''
==== Pronoms ====
Categoria variable
Línia 73:
'''Pronoms interrogatius''': serveixen per preguntar directament o indirectament. També s'utilitzen en frases exclamatives i interrogatives: ''quin dia, quanta gent''
=== Morfologia verbal ===
==== El verb ====
Ofici: Expressa acció, estat, existència, És el nucli del predicat. Està format per dos components: l'arrel, part invariable que aporta el significat i la terminació que integra al seu torn diverses categories flexives relacionades amb la persona, el nombre, el temps i el mode.
Línia 85:
3a conjugació: la formen els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ir: '' sentir''. Es divideixen en dos tipus: els incoatius ( que afegeixen l'infix - eix en alguns temps:'' serveixo'') i els purs (que no l'afegeixen mai: ''dormo'')
=== L'adverbi ===
Categoria invariable
Línia 102:
D'afirmació o negació: ''sí, mai.''
=== Les preposicions ===
Categoria invariable
Línia 109:
N'hi ha de febles i de fortes Són febles: ''a, en, entre, de..''. Són fortes: ''entre, envers''...
=== Les conjuncions ===
Categoria invariable
Línia 116:
N'hi ha de coordinants i de subordinants. Les coordinants uneixen additivament elements sintàctics equivalents mentre que les subordinants introdueixen oracions que fan de complements verbals.
=== Les interjeccions ===
Ofici: Expressen actituds del parlant ( sorpresa, admiració, alegria, contrarietat…) No estableixen cap relació sintàctica amb la resta dels elements de l'oració, de fet constitueixen per si soles un enunciat, és a dir equivalen a tota una oració:'' ah!, oh!, ui!''
| |||